De vestuaris

En la immor­tal ron­da­lla de Hans Cris­tian Ander­sen El ves­tit nou de l'empe­ra­dor, un monarca és enga­li­pat per dos fal­sos sas­tres que fan veure que li con­fec­ci­o­nen un ves­tit que esde­vindrà invi­si­ble per als vas­salls des­lle­ials i per als súbdits des­a­fec­tes. L'empe­ra­dor pre­si­deix una pro­cessó amb el ves­tit de no-res, però tots els espec­ta­dors s'afa­nyen a dis­si­mu­lar que el veuen sense roba i es des­fan en elo­gis de les mera­ve­lles del ves­tit invi­si­ble. Només una noieta inno­cent gosa dir en veu alta
que el rei no porta res al damunt.

L'escrip­tora Ánge­les Caso, que enlles­teix una novel·la sobre l'arri­bada de Felip V a la cort espa­nyola, ha expli­cat en una entre­vista quina és la seva tècnica nar­ra­tiva. Diu, per exem­ple, que “la mañana no comi­enza en el trono, sino que pre­vi­a­mente el rey duerme y hay un cri­ado que se le acerca y comi­enza a des­ar­ro­llarse la cere­mo­nia del poder a su alre­de­dor”. És exac­ta­ment la mateixa tècnica emprada per Jaume Vicens Vives i Enric Bagué en el lli­bre de pri­me­res lec­tu­res Història (edi­to­rial Pedagògica, Bar­ce­lona, 1936) per par­lar de Lluís XVI de França, l'avi de Felip V. Allà el monarca es des­vet­lla i dóna la vènia al cam­brer major perquè el vin­gui a ves­tir. Els nobles entren a la cam­bra en filera: l'un porta la camisa, l'altre la casaca i els calçons, l'altre les mit­ges de seda i els altres les saba­tes, l'espasa, la per­ruca, les joies i les meda­lles. Així expli­ca­ven els autors a la mai­nada què volia dir un rei abso­lut.

Aquesta pompa, tan viva encara en els països asiàtics, ha decai­gut moltíssim entre les monar­quies euro­pees. Però allà on jo encara l'he vist apli­car, fins fa poc, era al Vaticà i a les cate­drals. Quan el papa o el bisbe, asse­gut al tron, es dis­po­sava a cele­brar la missa pon­ti­fi­cal, els acòlits en filera l'ana­ven reves­tint de l'àmit, l'alba, el cíngol, l'estola, el mani­ple, la tuni­cel·la, la dalmàtica, la casu­lla, els guants, el pec­to­ral, el bàcul i la mitra. Mai no vam saber tro­bar quina relació tenia l'Evan­geli amb aquells fas­tos ver­sa­lles­cos. Un amic meu, que havia lle­git Ander­sen, deia que els qui s'embo­li­ca­ven amb tanta ves­ti­menta temien, en els fons, que els veiéssim des­pu­llats.