Adéu, adéu, bella Flora

Pri­mer dia de la inde­pendència. Obli­dem-nos de la bella Flora que un dia, dalt del ter­rat, amb “una pinta de mar­fil polia sos cabells de finíssima atza­beja”. Obli­dem-nos-en perquè la bella Flora pot­ser era cata­lana però –ai, las!– el Rec­tor de Vall­fo­gona no, i l'endemà de la decla­ració d'inde­pendència hau­rem de revi­sar els manu­als de lite­ra­tura i esbor­rar la petja espúria que Fran­cesc Vicent Gar­cia i tants d'altres van dei­xar a les lle­tres nos­tra­des. No podem al·legar ignorància. Si el cognom no era prou evidència, Josep Pla ens ho havia dit ben direc­ta­ment a Notes dis­per­ses: “[El Rec­tor de Vall­fo­gona] escri­via en cas­tellà. Vull dir que l'aire del seu català és cas­tellà. Tingué la desgràcia de viure, no sola­ment en el punt més baix de la decadència, sinó en el moment del bar­roc més desen­fre­nat.” Algú excla­marà: “Ep, que el Dr. Fran­cesc Vicent Gar­cia va néixer a la cata­laníssima Tor­tosa!” Sí, però a l'any 1579, i Tor­tosa ja era una ciu­tat tècni­ca­ment espa­nyola. La data és molt ante­rior a la pro­mul­gació del Decret de Nova Planta de Felip V (o IV, segons com es miri) però prou poste­rior a la per­du­ra­ble uni­tat dinàstica, política i reli­gi­osa dels Reis Catòlics (el fet que a la mort de la pie­tosa Isa­bel, pugés al tron el seu gen­dre, Felip I d'Habs­burg, i no el des­con­so­lat vidu, Fer­ran d'Aragó, o que el traspàs del bell Felip fos seguit per un ball de bas­tons que va divi­dir la reial família és pec­cata minuta). Per tant, Gar­cia “no és un cognom molt català”. Hi havíem d'haver cai­gut abans que ens obrís defi­ni­ti­va­ment els ulls el reco­ne­gut vídeo elec­to­ral del PP, que ens regala –de pas­sada– aquest calc mil·limètric de l'ús del “muy” cas­tellà, que aquí no equi­val a “molt” sinó a “gaire”, per com­pro­var els efec­tes de la immersió lingüística i el retrocés de la llen­gua comuna a casa nos­tra. Ja només ens falta com­ple­tar el procés amb la supressió dels topònims impro­pis. Gar­cia, a la Ribera d'Ebre, tor­narà a ser el Mar­que­sat de Siu­rana, la deno­mi­nació fixada per Ramon Beren­guer IV quan va alli­be­rar la vila del domini sarraí. La serra del Tormo serà la serra del Torm i la serra de la Llena, la serra de la Plena. Que no ens sor­pren­gui. És un pas cohe­rent amb l'expulsió de March i Llull de les lle­tres cata­la­nes, l'eli­mi­nació del terme “País Valencià” de les vies públi­ques, o la recu­pe­ració del “Mahón” fran­quista. A cadascú el que li per­toca. Esperpèntic? Pot­ser, però no en féssim cabal. Se n'han dit de tan gros­ses que ja res no treu cap a res. O sí?