Opinió

La Doctrina Estrada i Catalunya

Valdria la pena fer una mica de pedagogia per preparar, per quan arribi l'hora, una resposta favorable dels principals països d'Amèrica i d'altres indrets del món importants per a Catalunya

La nega­tiva del govern mexicà a reconèixer el del gene­ral Franco, la qual cosa va cons­ti­tuir el prin­ci­pal escull d'aquest en l'àmbit inter­na­ci­o­nal, no va ser per un caprici del pre­si­dent Lázaro Cárde­nas, tal com digue­ren els lle­pa­culs d'aquell règim impo­sat per la força i no per la lega­li­tat. Anys abans de l'alçament fei­xista con­tra el règim legal­ment cons­tituït, ins­pi­rat per raons que no tenien res a veure ni tan sols amb Europa, Genaro Estrada, un il·lus­tre mexicà que va mar­car molt favo­ra­ble­ment la política exte­rior mexi­cana eixida de la revo­lució del 1910, va ser un dels pri­mers a esta­blir i esgri­mir de manera for­mal el que es podria sin­te­tit­zar com el dret que té cada poble a triar el seu destí, que, amb el temps, en molts orga­nis­mes inter­na­ci­o­nals, fins i tot a l'ONU i, no cal dir-ho, en la cons­ti­tució política de Mèxic, s'ha esta­blert com un ina­li­e­na­ble dret a la auto­de­ter­mi­nació.

No va ser cap error de Mèxic con­si­de­rar que el govern de Franco era pro­ducte d'una des­ca­rada i enèrgica inter­venció estran­gera i, a més a més, de règims ober­ta­ment tota­li­ta­ris, com ho va ser també el del mateix gene­ralíssim Franco. És per això que diuen que Franco fins i tot tenia mal­sons per culpa de la famosa Doc­trina Estrada, ja que aquesta com­pa­rei­xia cada cop que, per un camí o per un altre, s' inten­tava convèncer el govern de Mèxic que el reco­negués. En la Doc­trina Estrada, doncs, es basà tota l'ajuda de Mèxic als repu­bli­cans i als també milers de cata­lans que van anar a l'exili i als també milers que van anar a parar a aquest país.

Ara que sem­bla que d'aquí a poc temps els que viuen a Cata­lu­nya i el País Basc tin­dran l'opor­tu­ni­tat d'anar un per un a dir si volen o no ser inde­pen­dents, en el cas que l'opinió de la majo­ria sigui afir­ma­tiva, es donarà el cas que Mèxic reco­ne­gui i se soli­da­ritzi amb la volun­tat majo­ritària dels cata­lans? Si és així, evi­dent­ment el que esgri­mirà el seu govern, que, gràcies a Déu, ja no serà el des­astrós i sim­pa­tit­zant del Par­tit Popu­lar espa­nyolíssim que ha patit els últims dotze anys, serà pre­ci­sa­ment la Doc­trina Estrada, que, val a dir-ho, ha esde­vin­gut un dels ins­tru­ments des­co­lo­nit­za­dors més impor­tants dels últims cent anys.

Pot­ser val­dria la pena fer una mica de peda­go­gia en aquest sen­tit per pre­pa­rar, per quan arribi l'hora, una res­posta favo­ra­ble dels prin­ci­pals països d'Amèrica i d'altres indrets del mon impor­tants per a Cata­lu­nya.

En comp­tes de per­dre el temps i tants diners com s'han mal­gas­tat trac­tant d'ense­nyar civi­lit­za­da­ment a gent amb la qual “no hi ha res a fer”, pot­ser hau­ria val­gut més la pena escar­ras­sar-se per crear una millor entesa amb els que poden tenir la sen­si­bi­li­tat i la capa­ci­tat de com­pren­dre i fins i tot soli­da­rit­zar-se amb la causa cata­lana.

No deixa de fer-me un xic de mala espina que el nou pre­si­dent de Mèxic, Enri­que Peña Nieto, hagi anat a Madrid i no hagi pas­sat per Bar­ce­lona. Benau­ra­da­ment, però, el senyor Rajoy, que cada vegada dóna més mos­tres del poc que hi toca, un dia abans d'entre­vis­tar-se amb el pre­si­dent del país més gran de parla espa­nyola va fer aque­lles decla­ra­ci­ons tan intel·ligents en el sen­tit que “qui no era a Espa­nya no era enlloc”...

Ja sé que la guitza anava per a Cata­lu­nya, però Peña Nieto, evi­dent­ment, se'n va res­sen­tir i pot­ser algú es pre­o­cu­parà perquè se'n senti encara més...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.