Una Espanya poc viable
que té Catalunya
La pregunta que es fa molta gent no és la correcta. “És viable Catalunya?” Més aviat hauríem de demanar-nos si Espanya és viable en el cas que Catalunya es constituís com a estat. M'he posat dintre de la pell d'un ministre d'Economia espanyol i m'he espantat. Avanço les dues alternatives que crec que té aquest ministre i una altra de poc eficaç. Primera: una Europa molt més unida políticament que l'actual, que suposaria una pèrdua de sobirania, però una gestió més eficient dels seus recursos. Segona: una política conjunta amb Catalunya de cara a Europa, que aprofités les sinergies del que ha estat un estat, durant 300 anys.
La primera solució trigarà a arribar, tot i que seria per a mi l'aspiració dels catalans per d'aquí a vint anys, posem per cas. Catalunya formaria part d'uns Estats Units d'Europa, en els quals es respectés la nostra identitat com a poble i la nostra cultura. Els catalans no aspirem a tenir exèrcit, ni moneda, ni ambaixades, si tenim un exèrcit, una moneda i unes ambaixades europees. La segona solució és perfectament possible i aconseguiria una majoria absoluta entre els catalans, però requeriria un canvi en les formes que utilitzen ara les autoritats espanyoles.
Dialogant de tu a tu ens podem entendre i tots hi sortiríem guanyant, però han optat per la política de la por, de l'amenaça. Potser perquè ells ja en tenen, de por. La tercera és la que s'expressaria amb l'eix transversal: la comunicació d'Espanya amb Europa a través d'una autopista i d'un tren d'alta velocitat pel mig del Pirineu: Algesires, Sevilla, Madrid, Saragossa, Tolosa. Seria poc eficient i d'alt cost.
Els problemes per a Espanya serien el resultat de raons geogràfiques i d'estructura econòmica. Les geogràfiques són evidents. L'Estat espanyol actual està connectat per terra amb Europa per Catalunya i pel País Basc. Portugal, com a potència marítima, va patir molt fins que les seves ciutats no quedaren unides a Europa, quan les autopistes i ferrocarrils espanyols arribaren a la seva frontera. Tot i els avenços de l'aviació, els camins de terra són majoritaris per al comerç i per al turisme. El País Valencià no té altra sortida que l'estreta col·laboració amb Catalunya, i el mateix podríem dir de les Illes Balears.
A Espanya no hi ha cap comunitat que tingui l'estructura i la capacitat econòmica que té Catalunya. Madrid és una gran ciutat, però sense la totalitat del territori actual de l'Estat continua essent la capital europea més mal comunicada i amb menys actius propis. Andalusia no ha explotat encara el seu enorme potencial agrícola i agroindustrial. Les planures de l'Espanya central, des d'Extremadura fins a Navarra, no són econòmicament autosuficients. El nord va un pas més endavant, però amb algunes excepcions la seva societat no ha fet el tomb.
No es pot parlar de tot, democràticament, entre gent gran i educada?
