Emblema per a Platja d'Aro

La mes­qui­nesa, la mal­dat i la bai­xesa ètica més bru­tal del gènere humà se'ns ha endut del nos­tre cos­tat la figura irre­pe­ti­ble d'en Jordi Comas. La tra­jectòria turística dels dar­rers 40 anys de Platja d'Aro no es pot enten­dre sense el paper que hi ha tin­gut com a actor prin­ci­pal. Ho ha fet des de la ves­sant de la ini­ci­a­tiva pri­vada, amb esta­bli­ments, res­tau­rants i hotels de pri­mer ordre, i també des de l'àmbit públic, assu­mint nom­bro­sos càrrecs de res­pon­sa­bi­li­tat. El seu tre­ball i el seu somni va ser por­tar el nom de Platja d'Aro arreu del món, i alhora fer de la nos­tra vila també un lloc on tre­ba­llar, viure i fer-hi arrels. Cal des­ta­car la seva etapa com a regi­dor de Turisme, i el seu impuls en la pri­mera gran cam­pa­nya de pro­moció turística de caràcter inter­na­ci­o­nal El amor se cita en Playa de Aro, i en la trans­for­mació defi­ni­tiva del nos­tre car­na­val, ara fa 35 anys, en un esde­ve­ni­ment de referència a tot el país a par­tir d'un viatge de pros­pecció a la ciu­tat suïssa de Lucerna. També són claus els seus vint anys de par­ti­ci­pació en el Patro­nat de Turisme Girona - Costa Brava. Sem­pre va creure cega­ment en les infi­ni­tes pos­si­bi­li­tats del nos­tre poble, insis­tint, inver­tint i tre­ba­llant d'una manera tan intensa, incon­di­ci­o­nal i ines­go­ta­ble que ben pocs podran igua­lar-lo mai en aquest àmbit. Tam­poc ningú podrà superar-lo en ama­bi­li­tat, empa­tia i bonança, reflex de les seves cre­en­ces per­so­nals més pro­fun­des i que trans­me­tia any rere any en la Comissió Pas­to­ral del Turisme del Bis­bat de Girona. Una tasca, una manera de fer, un estil de viure i ser que sem­pre feia de bra­cet de la família, la seva gran passió, el seu mirall, el seu estímul. Tot això no hau­ria estat pos­si­ble sense el suport de la seva dona, la Carme, a qui vull expres­sar tot el meu con­dol i suport. En aquesta època tan dura, la seva empre­ne­do­ria, la seva ini­ci­a­tiva i els seu posi­ti­visme esde­ve­nen un exem­ple, un estímul i un lle­gat claus per enten­dre quins són els camins de futur del món turístic, empre­sa­rial i econòmic, no tan sols de Platja d'Aro i de la Costa Brava, sinó del país. Se'n va l'amic, el com­pany, el marit, però el seu alè ens acom­pa­nyarà per sem­pre recor­dant els seus con­sells, la seva empenta, els seus pro­jec­tes ines­go­ta­bles. Ho farà xiu­xi­ue­jant des de cada gra de sorra a tocar del Cavall Ber­nat, des de cada onada repi­cant sota les roques de l'hotel Costa Brava, des de cada trenc d'alba a cala Rovira. Adéu, Jordi, i gràcies per sem­pre.