El parc temàtic dels poderosos

Els diri­gents del G-8 aquesta vegada s'han reu­nit en una ciu­tat en runes cas­ti­gada recent­ment per un ter­ratrèmol, es des­pla­cen en cot­xes elèctrics per donar exem­ple de sos­te­ni­bi­li­tat ambi­en­tal i dor­men en bar­ra­cons per evi­tar osten­ta­ci­ons. Lle­vat d'aques­tes nove­tats de caràcter pura­ment for­mal, la reunió que els països més influ­ents del pla­neta man­te­nen a la població ita­li­ana de L'Aquila té una agenda cal­cada de la d'altres tro­ba­des i, el que és pit­jor, tot fa témer que també tin­gui idèntics resul­tats. La pugna entre les grans potències con­so­li­da­des i els països emer­gents que es resis­tei­xen a limi­tar les ema­na­ci­ons con­ta­mi­nants a través d'un com­promís escrit és la repe­tició d'un procés que ja sabem com acaba: ningú vol renun­ciar al crei­xe­ment i, al final, els Estats Units (els únics que podrien reduir les emis­si­ons de gasos sense posar en perill la seva eco­no­mia) es neguen a pagar la fac­tura en soli­tari. Avui el pre­si­dent espa­nyol, José Luis Rodríguez Zapa­tero, tindrà el seu minut de glòria perquè serà l'encar­re­gat d'obrir la con­ferència sobre segu­re­tat ali­mentària i com­pro­metrà una apor­tació de mil mili­ons d'euros en cinc anys. Al parc temàtic dels pode­ro­sos tot té un preu.