Opinió

Un gran acord nacional

No es pot parlar del fracàs del projecte de transició nacional de Mas

L'evo­lució del debat poste­lec­to­ral després del 25-N em resulta espe­ci­al­ment inqui­e­tant. El dis­curs del supo­sat fracàs d'Artur Mas i de CiU omplia pàgines i tertúlies, no sols a Madrid, on delei­xen per reduir Cata­lu­nya a CiU i per­so­na­lit­zar en Mas tot el pro­jecte d'eman­ci­pació naci­o­nal català. També a Cata­lu­nya molts colum­nis­tes i ter­tu­li­ans s'han dedi­cat a recon­ver­tir el dis­curs de la por del PP davant la tran­sició naci­o­nal en un sor­pre­nent pes­si­misme sota l'excusa de la gover­na­bi­li­tat del país. Per què el país hau­ria de ser més ingo­ver­na­ble ara que final­ment tenim la sort que CiU no podrà pac­tar amb el PP?

No, no es pot par­lar del fracàs del pro­jecte de tran­sició naci­o­nal de Mas cap a l'exer­cici del dret a deci­dir en el camí de l'estat propi. Almenys amb els resul­tats del 25-N. Sí que ha estat una der­rota severa per a Mas. Però, siguem pre­ci­sos, ha estat la der­rota política a les urnes d'una can­di­da­tura amb un pro­grama, una obra de govern, unes opci­ons davant la crisi, un lide­ratge, etc., que pre­te­nia una majo­ria abso­luta i que en rea­li­tat per­dia dotze escons. Cal reconèixer que la cam­pa­nya no l'afa­vorí. Però, atenció: aquesta for­mació con­so­li­dava un milió de vots, ara mani­fes­ta­ment inde­pen­den­tis­tes.

Per tant, com han des­ta­cat mit­jans inter­na­ci­o­nals de pres­tigi, els resul­tats del 25-N aju­den a situar les per­so­nes i les coses en un mapa molt precís gràcies a l'alta par­ti­ci­pació (un 70%). És a dir, tant el lide­ratge de Mas –afe­blit– com el movi­ment inde­pen­den­tista –enfor­tit– han que­dat fixats amb pre­cisió en el mapa polític català. Un mapa com­plex i plu­ral, com cor­res­pon a una comu­ni­tat política moderna mar­cada pels vin­cles secu­lars de dependència de l'Estat espa­nyol.

Però aquest nou mapa del 25-N per­met resol­dre molts dub­tes. Pri­mer, acla­reix d'una vegada per totes que l'aug­ment de par­ti­ci­pació no altera la pro­porció entre majo­ria sobi­ra­nista i mino­ria uni­o­nista. Segon, que l'aposta de la gran mani­fes­tació de la Diada –i després també de Mas– no ha que­dat tocada el 25-N, mal­grat tota l'arti­lle­ria del PP i dels apa­rells de l'Estat espa­nyol, sinó jus­ta­ment reforçada. Ter­cer, que Mas i CiU han vist frus­tra­des les seves expec­ta­ti­ves de lide­ratge únic de la tran­sició naci­o­nal, i que per tant hau­ran de saber recon­duir el procés amb les altres for­ces del dret a deci­dir. Quart, que el procés cap al referèndum és irre­ver­si­ble, ja que ha que­dat cor­ro­bo­rat pels dos terços del nou Par­la­ment. I, final­ment, que tant el pre­si­dent del nou govern com el cap de l'opo­sició són inde­pen­den­tis­tes, nove­tat abso­luta en la història de la democràcia cata­lana.

En resum, con­tra el dis­curs del pes­si­misme o de la tebi­esa implícit en la fal·làcia que “Espa­nya gua­nya”, convé recor­dar i recu­pe­rar l'ambi­ci­osa aposta d'Artur Mas per impul­sar la tran­sició naci­o­nal. A la vista dels resul­tats i davant la trans­cendència històrica del moment, no m'agra­da­ria que ERC des­a­pro­fités el seu poten­cial par­la­men­tari i no faci­lités a Mas la deli­cada gestió política de la con­sulta i de la tran­sició naci­o­nal cap a la inde­pendència.

Els dies poste­ri­ors al 25-N tot l'interès del debat públic sem­blava girar entorn de la gover­na­bi­li­tat del país, la for­mació del nou govern i l'apro­vació dels pres­su­pos­tos. Però la qüestió deci­siva és si hi pot haver nou govern a Cata­lu­nya sense pac­tar un calen­dari clar i curt de gestió de la tran­sició naci­o­nal, amb rea­lit­zació del referèndum i pre­visió de període cons­ti­tu­ent. I és amb relació a aquest calen­dari que CiU, ERC, ICV-EUiA, la CUP i fins i tot pot­ser el PSC hau­rien de tre­ba­llar un gran acord de país que donés l'esta­bi­li­tat d'una àmplia majo­ria par­la­mentària i que garantís la tran­sició fins al referèndum. Només un gran acord polític com aquest dona­ria con­fiança i sere­ni­tat al país i podria mar­car un full de ruta inequívoc davant Madrid i Europa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.