Sap algú sap el que ens convé?

Escri­via fa pocs dies que és molt difícil saber què ens convé als cata­lans. Seguir com fins ara amb el trenca clos­ques de “l'Estat de les auto­no­mies?” Algú sap ben bé en què con­sis­teix l'auto­no­mit­zació de províncies i regi­ons? Jo, avançant feina, diria que és una mena de fede­ra­lit­zació borda que, en el nos­tre cas, ha ser­vit en bona part per col·locar parents i amics i dupli­car els fun­ci­o­na­ris. A Girona, en l'immens edi­fici del govern català, no hi han cabut i hom ha d'anar d'un cantó a l'altre de ciu­tat amb els papers resant parau­lo­tes. L'Ajun­ta­ment, atent, ha posat bici­cle­tes per a la pro­cessó diària de pape­rassa i llet agra, fluid blanc segre­gat per les glàndu­les mamàries, matèria prima de l'agror.

En ins­tau­rar les auto­no­mies, hom espe­rava que amb la pro­xi­mi­tat entre admi­nis­tració i admi­nis­trats hi hau­ria una millora impor­tant. I ho va ser! Els tras­pas­sos de per­so­nal van ser mínims i, en canvi, les noves admi­nis­tra­ci­ons autonòmiques van con­que­rir la ciu­tat, ben sepa­ra­des les unes de les altres, és clar. Un nom­bre impor­tant de fun­ci­o­na­ris de tots nivells es posa­ren en movi­ment. Una altra mena de govern, comar­cal, també trobà forat: els con­sells comar­cals. Més parents van tro­bar taula i nòmina. Encara que de la funció autonòmica se'n va fer difusió, les cor­re­dis­ses són cons­tants. D'ací neix la llet agra!

Per docu­men­tar, redac­tar i pro­mul­gar la llei de sani­tat ani­mal, sena­dor, vaig viat­jar a Ale­ma­nya per ana­lit­zar –dret com­pa­rat– i apren­dre d'un país molt avançat en aquest tema. El minis­tre d'Agri­cul­tura ens va citar a les vuit del matí al seu minis­teri. Érem hivern. A tres quarts de vuit arri­bava la comissió –tres sena­dors i un secre­tari– a l'edi­fici del Minis­teri. “Per favor, on queda el des­patx del minis­tre?” El recep­ci­o­nista restà sorprès i digué: “Quin? N'hi ha dis­set!” Havíem cre­gut que era un edi­fici minis­te­rial i no govern, minis­te­ris i fun­ci­o­na­riat tot ple­gat. Error! Dei­xant a banda una dependència auxi­liar, en aquell edi­fici hi eren tots! Infor­mats pel minis­tre, es pogué com­pro­var que hi ha més fun­ci­o­na­ris i gover­nants a Cata­lu­nya que en tot el govern ale­many.

S'ha de dir, però, que a cada Bun­des­land —estat fede­rat— hi ha un petit govern que admi­nis­tra les seves atri­bu­ci­ons que, necessària­ment, no són les matei­xes en tots.

Acon­se­gui­rem la inde­pendència? Ens fede­ra­rem? Ens bi o tri­par­ti­ta­rem? És igual. Men­tre hi hagi ami­gocràcia i paren­tocràcia, cor­rupció, pri­vi­le­gis, diner negre ros o blanc i vehi­cles ofi­ci­als a manta, men­tre els joves no tre­ba­llin en fe, ren­di­ment i espe­rit d'empresa i obli­din ponts i sants i san­tes fes­tius, men­tre hi hagi governs que sols par­lin la llen­gua materna i el xapur­rau, mani qui mani, i sigui el que sigui el sis­tema de govern, no pas­sa­rem de ser un país de segona. En aquest moment, saber si hi haurà cot­xes ofi­ci­als o no i el dinar de Nadal són els dos temes més urgents. I tant!