Opinió

Risc i resultats

Si la Generalitat està en precari és inviable defensar enfront de l'Estat espanyol i Europa la voluntat de Catalunya de convertir-se en estat

Si es com­pa­ren els resul­tats elec­to­rals del 2010 i el 2012 en relació als par­tits que defen­sa­ven el dret a deci­dir (CiU, ERC, PSC, ICV, SI, CUP) i els que s'hi opo­sa­ven (PP, C's, PxC), el per­cen­tatge dels pri­mers ha pas­sat del 80% el 2010 al 77% el 2012. El crei­xe­ment de C's ha reduït el per­cen­tatge dels par­ti­da­ris del dret a deci­dir encara que el nom­bre de vots a favor d'aquesta opció ha aug­men­tat de 2,3 mili­ons a 2,7 mili­ons. Els que es decla­ren par­ti­da­ris de la inde­pendència (CiU, ERC, SI, ICV, CUP) i els que s'hi opo­sen (PSC, PP, C's, PxC) han pas­sat del 61% el 2010 al 62% el 2012, i en vots, d'1,8 a 2,1 mili­ons. És pos­si­ble que no tots els votants de CiU siguin par­ti­da­ris de la inde­pendència i per tant aquests per­cen­tat­ges poden ser en rea­li­tat menors. Pel que fa a les esquer­res (ERC, PSC, ICV, CUP), volen can­viar les polítiques soci­als del govern i les dre­tes (CiU, PP, SI, C's, PxC), les defen­sen, s'ha pas­sat per les pri­me­res del 35% el 2010 al 43% el 2012, d'un milió a 1,5 mili­ons.

Hi ha hagut un lleu­ger incre­ment dels par­ti­da­ris de la inde­pendència i del dret a deci­dir encara que per a aquests dar­rers no en per­cen­tatge, i un sig­ni­fi­ca­tiu incre­ment, el 8%, 0,5 mili­ons de vots, pel que fa als par­ti­da­ris de can­viar les polítiques soci­als i fer-les més pro­gres­sis­tes però, i això és sig­ni­fi­ca­tiu, el bloc dels que volen man­te­nir les polítiques de dre­tes, reducció del dèficit i de la des­pesa social o hi estan genèrica­ment d'acord, és supe­rior als que les volen can­viar, el 57% enfront del 43%. És pos­si­ble que aquest resul­tat hagi estat medi­a­tit­zat per la con­vergència de la segona qüestió relle­vant de les elec­ci­ons: el dret a deci­dir... La ciu­ta­da­nia s'ha mobi­lit­zat més per la crisi que pels drets naci­o­nals si s'ana­litza des de la pers­pec­tiva del crei­xe­ment del nom­bre de votants d'una i altra qüestió, però és espe­ci­al­ment sig­ni­fi­ca­tiva la volun­tat de deci­dir el propi futur, per l'esta­bi­li­tat i importància del volum de votants, 77%, que hi donen suport.

En temps de crisi les posi­ci­ons extre­mes gua­nyen força. Pel que fa a dre­tes i esquer­res, C's i PP per una banda i ICV, CUP i ERC per l'altra, són els que han gua­nyat més vots. Per l'inde­pen­den­tisme o uni­o­nisme, ERC i CUP per un extrem i C's i PP per l'altre, han aug­men­tat sig­ni­fi­ca­ti­va­ment el seu suport elec­to­ral. Hi ha hagut una forta mobi­li­tat de vot entre par­tits, alguns dels quals han mul­ti­pli­cat per més de dos el suport elec­to­ral. Hi ha jugat una certa des­con­fiança de les opci­ons de cen­tre més mati­sa­des a favor de les més radi­cals i extre­mes per les raons apun­ta­des. Els grans par­tits, CiU i PSC, han per­dut suport elec­to­ral i en con­seqüència dipu­tats, 12 CiU i 8 el PSC. La millora en un sol dipu­tat del PP subrat­lla que els votants han pre­fe­rit una opció ideològica­ment pro­pera, C's, que ha pas­sat de 3 a 9 dipu­tats. És una pèrdua de suport perquè els votants con­si­de­ren que l'opció del PP és més ben defen­sada per un altre par­tit. En con­clusió, les alter­na­ti­ves polítiques tra­di­ci­o­nals han patit un des­gast impor­tant.

Les elec­ci­ons es van con­vo­car per acon­se­guir un gran suport al pre­si­dent Mas en defensa del dret a deci­dir, és a dir, en favor de cele­brar una con­sulta sobre si Cata­lu­nya podia defi­nir el seu futur polític com a estat. La res­posta ha estat posi­tiva a favor de la pro­posta, 77%, però no en favor de CiU, era per desgràcia inse­pa­ra­ble el par­tit i la per­sona, el suport ha pas­sat del 38% al 31% de l'elec­to­rat. El pre­si­dent Mas s'ha vist per­ju­di­cat per CiU, és una cruel però real para­doxa. El pano­rama després de les elec­ci­ons és més com­plex perquè la força dels par­tits polítics s'ha igua­lat i el lide­ratge, diluït. És hora ara que aquests facin pre­val­dre l'interès del país per sobre del propi. Aquí és on rau el pro­blema perquè cer­tes ali­an­ces són pos­si­bles en clau sobi­ra­nista/uni­o­nista i cer­tes altres en clau dreta/esquerra i fer-ho encai­xar tot reque­reix esforç i gene­ro­si­tat més enllà dels dis­cur­sos. Diu l'Enric Juli­ana que ha gua­nyat l'Estat espa­nyol perquè ara la força de Cata­lu­nya per nego­ciar amb el govern cen­tral és menor, i ho és perquè la figura que encapçalava la pro­posta ha vist reduïda la seva força per la pèrdua sig­ni­fi­ca­tiva de dipu­tats al Par­la­ment. L'única manera d'evi­tar-ho és un fort govern de coa­lició. No és pro­ba­ble, i si fos així el Sr. Juli­ana tin­dria raó.

Els can­vis d'opinió de la ciu­ta­da­nia en les qüesti­ons cab­dals és lògica­ment lenta. Un país no se'n va a dor­mir naci­o­na­lista i s'aixeca sobi­ra­nista, l'esta­bi­li­tat del vot ho demos­tra. En relació amb les polítiques soci­als l'opinió de la ciu­ta­da­nia ha can­viat més perquè es patei­xen les con­seqüències de la crisi i la gent no accepta el dese­qui­li­bri en el sacri­fici.

Si ERC vol fer pos­si­ble la con­sulta sobre el dret a deci­dir o, encara més, si vol que la con­sulta sobre la inde­pendència es faci en aquesta legis­la­tura, ha d'entrar al govern en coa­lició amb CiU o sig­nar un pacte de legis­la­tura explícit que doni l'esta­bi­li­tat necessària per gover­nar qua­tre anys; és a dir, ha d'accep­tar las línies gene­rals de la política econòmica actual. Si la Gene­ra­li­tat està en pre­cari és invi­a­ble defen­sar enfront de l'Estat espa­nyol i Europa la volun­tat de Cata­lu­nya de con­ver­tir-se en estat. Somiar és lliure, no ser política­ment con­seqüent porta al ridícul. Si això no és pos­si­ble, no hi ha per a CiU més que dues sor­ti­des: gover­nar amb el PSC o en soli­tari, i obli­dar, en tots dos casos, la con­sulta tal com està con­ce­buda. L'enfron­ta­ment amb el PP ha estat massa evi­dent per fer una coa­lició CiU/PP sense trair els votants. En qual­se­vol cas el que és abso­lu­ta­ment pri­o­ri­tari és gover­nar el país. CiU té aquesta trans­cen­dent res­pon­sa­bi­li­tat.

La difícil situ­ació actual es deu a un excés de segu­re­tat en les pròpies for­ces i la con­seqüència de cre­di­bi­li­tat explícita del pre­si­dent Mas. Encara que les pro­ba­bi­li­tats de rebuig de la pro­posta abans de les elec­ci­ons fos baixa, les con­seqüències del fracàs eren exces­si­ves. Si no es fa la bona pre­gunta és impos­si­ble obte­nir la bona res­posta. El con­sens estava i està en el nou model de finançament de Cata­lu­nya, mal­grat la res­posta del pre­si­dent Rajoy, perquè això podia agru­par els ciu­ta­dans que volien can­viar la política de des­pesa pública, és aquesta en gran part con­seqüència del dèficit per­ma­nent de Cata­lu­nya amb el govern cen­tral, i als que volien cami­nar cap a l'estat propi, sens dubte tenir una hisenda inde­pen­dent i que admi­nistrés els pro­pis recur­sos és un pas subs­tan­cial en aquesta direcció. Tot­hom s'equi­voca. Dir-ho ara és fàcil, però de lamen­tar-se no se'n treu res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.