‘Victus ab amore'

He aca­bat de lle­gir la novel·la d'Albert Sánchez Piñol i m'ha agra­dat. D'entre les gai­rebé sis-cen­tes pàgines, però, em quedo amb dues fra­ses que per mi no només són memo­ra­bles sinó que són la clau. El des­llo­ri­ga­dor per enten­dre no tan sols la novel·la sinó també la Història en gene­ral, que sem­pre és més fàcil d'arri­bar-hi a través de les històries en minúscu­les. L'una és: “L'amor és una merda.” I l'altra: “No sabràs fins que et donis, no et donaràs fins que sàpigues.” La pri­mera és categòrica i con­tun­dent i és en la base de la segona que sem­bla que es mos­se­gui la cua perquè és causa i efecte. L'amor és una merda perquè quan te n'ado­nes, que t'ha posseït, quan saps que estàs ena­mo­rat reco­nei­xes que ho donaràs tot, fins i tot la vida, sigui per la causa que sigui. Qui arriba a aquesta con­clusió és el mateix pen­ques d'en Martí Zuvi­ria. Un paio que sem­bla­ria esquerp a totes les qüesti­ons sen­ti­men­tals i de cor però que hi cau de qua­tre gra­pes. M'ha que­dat ben clar que entre aquell seny tan nos­trat, que se suposa que ens dóna la tran­quil·litat, la par­simònia, la calma abans de pren­dre qual­se­vol decisió –encara que després tam­poc sigui garan­tia que l'encer­tem– i l'orgull tan cas­tellà, a mig camí de l'hero­isme abso­lut i la més sublim de les xim­ple­ries, em quedo amb la paraula que tot ho mou en aquest món: l'amor. Els que van donar la vida en aquell fatídic 11 de setem­bre de 1714 i no van deser­tar, ni fugir, ni esca­par-se, ho van fer per amor. Les coses no es fan ni per lle­ial­tat, ni per sacri­fici, ni per interès, ni per ide­als, ni per diners… o sí que es fan per tots aquests motius i pels que ens puguem inven­tar i en la novel·la hi ha una colla de per­so­nat­ges que com­plei­xen aquests requi­sits. Ara, tot allò que es fa per amor es fa de manera pla­ent, no pesa, no és cap càrrega, sense cap remor­di­ment de consciència. L'amor et dóna la lli­ber­tat de fer el que vul­guis. No sé vostès, però ja hi fir­ma­ria que els nos­tres polítics s'ins­pi­res­sin o s'emmi­ra­lles­sin en aquesta acti­tud que molts cata­lans van tenir en aquell epi­sodi clau i demos­tres­sin el mateix amor a l'hora de tre­ba­llar pel país. Si sant Agustí diu que l'amor tot ho venç, amor omnia vin­cit, doncs siguem vençuts per l'amor, vic­tus ab amore.