Opinió

Avui és festa

‘Financial Times'

Arranca l'avaluació dels millors restaurants de l'any amb l'Almadraba Park

Des de fa uns mesos els cata­lans miren de veure si el Finan­cial Times bene­eix el movi­ment inde­pen­den­tista de la soci­e­tat cata­lana o si el res­cat d'Espa­nya és immi­nent o si l'euro durarà per sem­pre més amén. El Finan­cial Times és un refe­rent, fins i tot en qüesti­ons gas­tronòmiques. El seu crític de res­tau­rants, Nick Lan­der, és, pro­ba­ble­ment, el peri­o­dista del sec­tor més res­pec­tat del Regne Unit. Està casat amb Jan­cis Robin­son, la patum mun­dial si es tracta de vins. La senyora Robin­son té el deli­cat encàrrec d'asse­gu­rar que el celler de Sa Majes­tat Isa­bel II esti­gui pre­pa­rat per a qual­se­vol emergència diplomàtica. La qüestió és que els lec­tors del Finan­cial Times espe­ren cada any l'arti­cle de Nick Lan­der sobre els millors res­tau­rants de l'any. Enguany el seu “Best res­tau­rants of 2012” comença així: “Encara puc reci­tar de memòria el menú com­plet de l'àpat més memo­ra­ble de l'any 2012. Va pas­sar fa sis mesos...” Lan­der repassa la llista de records gus­ta­tius: gas­patxo de cire­res, mousse d'espàrrecs, orada a la pes­ca­dora i un ànec la carn del qual queia suau­ment, gai­rebé sola, de l'os. Lan­der recorda fins a quin punt aquell sopar, vol­tat d'amics, el va “res­tau­rar” del tot després d'una con­va­lescència, com en aque­lla taula va sen­tir ali­men­tats el cos, la ment i l'espe­rit. On va pas­sar el mira­cle? A Cata­lu­nya, natu­ral­ment. I per ser més específics: a l'hotel Alma­draba Park de Roses, l'esta­bli­ment germà del Motel de Figue­res que regenta, des de fa anys, amb estil impe­ca­ble el gen­dre de Josep Mer­ca­der, en Jaume Subirós. O sigui que el Finan­cial Times arranca la seva ava­lu­ació dels millors res­tau­rants del 2012 amb l'Alma­draba Park (un res­tau­rant sense estre­lles Mic­he­lin). El crític parla després de res­tau­rants impor­tants de San Fran­cisco, Nova York, París o Lon­dres, però la seva tria de l'àpat a l'Alma­draba el porta també a medi­tar sobre els res­tau­rants fami­li­ars que són capaços de rein­ven­tar-se de gene­ració en gene­ració. No acabo d'estar segur si el Finan­cial Times està dis­po­sat a ava­lar la inde­pendència de Cata­lu­nya, però sobre la cuina cata­lana no tenen cap dubte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.