Opinió

Un Mario Monti català

En aquests moments, s'hauria d'imposar la constitució d'un govern de màxim suport i de solvència reconeguda

Europa pro­posa, i Itàlia dis­posa. Els nos­tres veïns medi­ter­ra­nis tenen una llarga tra­dició de governs tècnics. Així que, per a la seva arqui­tec­tura ins­ti­tu­ci­o­nal, no va sig­ni­fi­car cap dal­ta­baix que Roma, en plena crisi del deute de l'Estat i de cre­di­bi­li­tat de Sil­vio Ber­lus­coni, decidís la for­mació d'un govern de per­fil pro­fes­si­o­nal durant un període curt i amb una missió molt con­creta. I Mario Monti està com­plint. Aquesta pri­ma­vera amb tota pro­ba­bi­li­tat dei­xarà de ser pri­mer minis­tre, però Itàlia ja està fora de totes les tra­ves­ses dels pro­pers res­cats a Europa. Quan els par­tits polítics ita­li­ans no volen “mullar-se” amb polítiques impo­pu­lars –però que cre­uen necessàries per al bé del país–, almenys són prou gene­ro­sos per cedir tem­po­ral­ment el govern a algú que els faci la “feina bruta”. A rep­tes extra­or­di­na­ris, mesu­res també excep­ci­o­nals.

A Cata­lu­nya, ens tro­bem amb una doble neces­si­tat: apro­var uns pres­su­pos­tos impos­si­bles de qua­drar a àmbit comp­ta­ble i con­vo­car un referèndum per la inde­pendència, igual­ment impos­si­ble a àmbit legal. Els resul­tats elec­to­rals apun­ten a un únic can­di­dat a pre­si­dent: Artur Mas. Però no a un govern única­ment de CiU. El repte és excep­ci­o­nal –com recor­dava el pre­si­dent durant la cam­pa­nya– i ara cal també un esforç excep­ci­o­nal per donar una solució als ciu­ta­dans. Cal gene­ro­si­tat i ima­gi­nació i, en canvi, aquests dies sen­tim més argu­ments d'un par­tit o un altre dient que no volen “cre­mar-se” en el govern del dia a dia. I també hem vist CiU amb poca dis­po­sició a allar­gar la mà per a la cons­trucció d'un acord veri­ta­ble­ment ampli per sal­var els comp­tes de la Gene­ra­li­tat. En aquests moments, s'hau­ria d'impo­sar la cons­ti­tució d'un govern de màxim suport i de solvència reco­ne­guda, que garantís l'esta­bi­li­tat i la con­fiança necessàries perquè Cata­lu­nya recu­perés l'accés als mer­cats finan­cers. També per sal­var l'estat del benes­tar. Esquerra Repu­bli­cana, el PSC, el PP català i Ini­ci­a­tiva per Cata­lu­nya hau­rien de fer un exer­cici de res­pon­sa­bi­li­tat i estu­diar un esce­nari d'uni­tat per sal­var els comp­tes de la Gene­ra­li­tat.

Això és el que millor ser­vi­ria als interes­sos de Cata­lu­nya i que millor repre­sen­ta­ria la plu­ra­li­tat amb què els elec­tors han dibui­xat el nos­tre Par­la­ment. Però, encara que seria desit­ja­ble i pos­si­ble, no és un govern gens pro­ba­ble. De fet, ens enca­mi­nem a una coa­lició molt més sòlida, però res­trin­gida a CiU i ERC, que són els dos únics que poden modi­fi­car part del seu pro­grama per tro­bar-se al mig dels dos rep­tes: govern i referèndum. La nova coa­lició tindrà un for­mat encara per deter­mi­nar. Però serà un govern de resistència (amb ERC a dins o a fora). La soli­desa del lli­gam entre els dos socis es posarà a prova de seguida: quan pren­guin forma de par­tida pres­su­postària els 4.000 mili­ons de noves reta­lla­des del 2013. I un dels ris­cos més grans de fer un govern de les dues for­ces inde­pen­den­tis­tes és que, en el fons, un even­tual referèndum no s'acabi tenyint de ple­bis­cit res­pecte a un govern que –amb tots els pal·lia­tius que es vul­gui– només farà que reta­llar. D'aquí ve l'esforç d'Oriol Jun­que­ras de resis­tir a per­dre el paper de líder de l'opo­sició. Mal­grat que serà molt poc creïble si, al final, són CiU i ERC els dos únics que voten sem­pre a favor de les polítiques del govern.

Pot­ser aquest no és l'arti­cle que molts de vosal­tres voldríeu lle­gir. Però els ana­lis­tes –que no vam saber avançar la intenció de vot real dels cata­lans a les elec­ci­ons– almenys hem d'evi­tar ara fer tram­pes en la lec­tura dels resul­tats. I no enga­nyar-nos en els ris­cos que ens espe­ren.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.