Desitjos

Al per­fil del Face­book de la Fun­dació per la Pau lle­geixo una història pre­ci­osa. Una dona arriba a la seu de l'enti­tat per fer un dona­tiu. Diu que la seva filla de set anys ha dema­nat com a regal de Reis “fer alguna cosa que ajudi a fer pos­si­ble la pau al món”.

Fa una mica de rabi­eta veure com arri­ben aques­tes dates i llus­trem l'espe­rit de Nadal, però és gra­ti­fi­cant saber que exis­tei­xen encara res­sorts a les soci­e­tats que acti­ven el nos­tre cos­tat més soli­dari.

Ens hi hem refe­rit, perquè suposa un esde­ve­ni­ment extra­or­di­nari, i diu molt d'una soci­e­tat com la nos­tra, cohe­si­o­nada i com­pro­mesa. Però la gran metàfora de soli­da­ri­tat aquests dies és La Marató de TV3 i Cata­lu­nya Ràdio. Un exem­ple de com­promís, en un país que encara no ha estat capaç de garan­tir la igual­tat entre els seus ciu­ta­dans.

Aquests dies he tin­gut la sort de conèixer per­so­nal­ment i a través d'un assaig la tre­ba­lla­dora social Rosa Domènech. Aquesta acti­vista, exmi­li­tant soci­a­lista, femi­nista, catòlica i llui­ta­dora, ens regala un exem­ple de vida i com­promís a l'assaig Vivències socio-polítiques i tre­ball social. El meu gra­net de sorra, on ens recorda que el movi­ment dels indig­nats no és un feno­men a menys­te­nir, que la seva feina als bar­ris és l'única manera de trans­for­mar un model obso­let i injust; i que és capaç, a la seva edat, d'espe­ro­nar els més joves a tro­bar el camí de la justícia social, apre­nent dels errors de la Tran­sició i aques­tes dècades de democràcia. És curiós com­pro­var que la seva reflexió ha estat idèntica a la d'una pro­fes­sora de la Uni­ver­si­tat de Reyk­javík, Mar­gret Jónsdóttir, que avui em comen­tava que el gran pecat de la democràcia espa­nyola és no haver entès que una soci­e­tat es cons­tru­eix a par­tir del com­promís, i no pas de la pica­resca d'elu­dir els pac­tes con­vin­guts. No és que vis­quem en una democràcia imper­fecta, és que mai no hem entès què sig­ni­fica cons­truir l'estat del benes­tar. Som en un bon moment per recon­si­de­rar la feina feta, i començar a recons­truir o des­cons­truir per fer-nos dig­nes del que ha de venir.