Herodes al parvulari

Els fets ocor­re­guts a la petita ciu­tat de New­town (Con­nec­ti­cut) han sem­brat l'alarma social que aquests casos acos­tu­men a sem­brar. En cinc minuts van morir vint esco­lars, menors d'edat, i sis mes­tres. La ciu­tat no se'n sap ave­nir. S'ha con­ver­tit en una cape­lla ardent. En lloc de jar­dins, hi ha coro­nes de flors funeràries: les cases estan en silenci. I l'única música que sona són les cam­pa­na­des de mort. Ningú fa pre­gun­tes. Saben molt bé, en cada cas, per qui repi­quen les cam­pa­nes. Les foto­gra­fies es tro­ben a cada pas. Les seves cares som­ri­uen a la vida. Només de pen­sar-hi, em ve pell de gallina. Ho trobo hor­rorós. No és la pri­mera vegada que passa però vol­dria que fos l'última i no estic gens segur que aquest desig (que deu ser el de tots) es com­pleixi. No sabem fer front al mal. La mal­dat ens depassa. No hi tro­bem expli­cació. En part, per la con­fusió men­tal que arros­se­guem de segles. A remolc de les ins­ti­tu­ci­ons reli­gi­o­ses (la meva inclosa), hem estat sobre­va­lo­rant el pecat (el mal moral) en detri­ment del mal físic, o sigui: del sofri­ment. La pri­mera pre­o­cu­pació de Jesús era el sofri­ment, espe­ci­al­ment el dels febles. I ens costa can­viar de xip. El sofri­ment és la prin­ci­pal font d'ate­isme. Ens pre­o­cupa l'ate­isme i no ens pre­o­cupa el sofri­ment. No és lògic. Em ve a la memòria la famosa pre­gunta de Leib­niz: “Si Deus est, unde malum?, si non est, unde bonum?” (“Si Déu exis­teix, d'on prové el mal? I si no exis­teix, d'on prové el bé?”). Val la pena pen­sar-hi. Sem­pre serà millor que plan­tar un poli­cia a la porta de l'escola. Avui té més actu­a­li­tat que mai la fes­ti­vi­tat dels Sants Inno­cents, que cele­bra­rem ben aviat. El 28 de desem­bre. No deu ser casual que ja no s'estili gas­tar inno­cen­ta­des, com es feia abans. Aquest dia, qui més qui menys, tot­hom estava a l'aguait per evi­tar que ens empasséssim una men­tida cre­ient que era veri­tat. Sense veure que ja ens l'havíem empas­sat. Cada any la mateixa: la matança dels Sants Inno­cents, l'únic crim, dels molts que va come­tre, que no podem atri­buir a Hero­des, perquè, històrica­ment, no va exis­tir. És ara que exis­teix. El jove que entrà al par­vu­lari armat fins a les dents era Hero­des, no el de Judea sinó el nos­tre. Què pen­sem fer?