Han caducat l'Estat i el sistema

Ja esperàvem que, un dia o altre, les cla­va­gue­res de l'Estat ens envi­a­rien les rates a mos­se­gar, de la mateixa manera que ja fa temps que ens emmet­zi­nen l'aire des d'algu­nes bate­ries mediàtiques. I hem d'espe­rar, encara, que tru­quin de mati­nada i qui sap quan­tes bar­ba­ri­tats més. No saben fer una altra cosa: els gai­rebé qua­ranta anys de democràcia trans­cor­re­guts des que la dic­ta­dura evi­dent va mutar a latent és massa poc temps perquè els gens que ens trans­me­tem de gene­ració en gene­ració ja duguin incor­po­rada la infor­mació sobre l'exer­cici clar i honest de la democràcia.

En un país decent –vull dir amb sen­tit de la decència democràtica- a tota aquesta cor­rua de poli­cies que fabri­quen infor­mes fal­sos i gosen pro­po­sar a la fis­ca­lia estra­nyes actu­a­ci­ons per asse­gu­rar l'obtenció de resul­tats incri­mi­na­to­ris con­tra polítics i per­so­na­li­tats cata­la­nes sobi­ra­nis­tes ja els hau­rien fet ces­sar i hau­rien estat posats a dis­po­sició judi­cial per la mateixa fis­ca­lia gene­ral. Ara bé, en un estat en què dre­tes i esquer­res, tots ple­gats amb ante­ce­dents relle­vants d'uti­lit­zació frau­du­lenta dels cos­sos i for­ces de segu­re­tat i altres apa­rells esta­tals, coin­ci­dei­xen sem­pre i tot­hora a defen­sar-los, no es pot espe­rar que come­tin la imprudència de desau­to­rit­zar els esbir­ros que els han ser­vit. Al cap­da­vall, tot ple­gat redunda en el mateix: la manca de capa­ci­tat democràtica. Ni per accep­tar que la rea­li­tat no encaixa amb els seus pre­ju­di­cis, ni per accep­tar la cele­bració d'un referèndum i el seu resul­tat.

Nosal­tres, d'altra banda, tam­poc no sabem ser dife­rents del que som: ni abso­lu­tis­mes, ni dic­ta­du­res, ni democràcies basa­des en la domi­nació no han pogut esbor­rar les nos­tres dades d'iden­ti­tat col·lec­tiva per impri­mir-nos un ADN naci­o­nal dife­rent, ni tam­poc la tos­su­de­ria de voler ser per nosal­tres matei­xos. En els dar­rers temps hem sen­tit repe­tir mol­tes vega­des que la huma­ni­tat ha avançat gràcies als actes indi­vi­du­als i col·lec­tius d'incon­for­misme i de rebel·lia. I ara, als cata­lans ens toca aquesta. Que ningú no es pensi, però, que la volun­tat de trans­for­mar el nos­tre entorn es limita a dibui­xar el perímetre naci­o­nal. Tot seguit caldrà també cap­gi­rar aquesta maleïda tendència a sacri­fi­car els avenços soci­als i a aug­men­tar les diferències de classe que impo­sen en con­nivència el poder econòmic i la política con­ser­va­dora, amb el pre­text de la crisi i el propòsit de fer pagar a tot­hom els efec­tes d'un sis­tema igual­ment cadu­cat que els bene­fi­cia només a ells.