Pragmatisme

El pre­si­dent Mas ha nome­nat un nou govern que haurà d'acom­pa­nyar-lo en un període clau de la història con­tem­porània de Cata­lu­nya. Per pri­mera vegada des de la mutació del fran­quisme en una democràcia de baixa inten­si­tat, els cata­lans i els espa­nyols hem posat totes les car­tes sobre la taula. La par­tida ha començat i hem fet un all in, aque­lla jugada del pòquer que implica apos­tar-ho tot.

A banda de mesu­rar les nos­tres for­ces i con­so­li­dar la majo­ria social del sobi­ra­nisme català, ens cal sobre­tot enten­dre que el procés que hem ence­tat és l'amenaça més gran per a l'Estat espa­nyol d'ençà de la Guerra Civil. Això vol dir que hem d'estar pre­pa­rats per a tot. Els cata­lans ho ente­nem com una sepa­ració, com un divorci. Els espa­nyols ho veuen com l'ampu­tació d'un mem­bre. I ningú accepta una muti­lació sense resis­tir-se amb totes les seves for­ces.

L'escrip­tor i his­to­ri­a­dor Ulick O'Con­nor, un dels grans cro­nis­tes del procés d'inde­pendència d'Irlanda, explica que “quan un gran poder és amenaçat, les seves reac­ci­ons cap al poble seran dic­ta­des més pel prag­ma­tisme que no pas per la justícia.”

La Gran Bre­ta­nya sem­bla haver après la lliçó del procés irlandès i no sem­bla dis­po­sada a repe­tir els matei­xos errors en el cas escocès, però no espe­rem res de sem­blant de l'Estat espa­nyol. En aquest procés, des del seu punt de vista, s'impo­sarà el prag­ma­tisme més abso­lut, sense cap con­si­de­ració de justícia, lli­ber­tat o equi­tat. Les men­ti­des, les ame­na­ces, les mani­pu­la­ci­ons periodísti­ques, les asfíxies finan­ce­res, tot s'hi val per evi­tar la sepa­ració de Cata­lu­nya. Davant d'aquesta rea­li­tat, fa bé el pre­si­dent Mas de nome­nar un gabi­net de con­se­llers amb un mar­cat per­fil polític, perquè hau­rem de con­tra­res­tar la potència i els recur­sos d'un estat hos­til amb ima­gi­nació i astúcia polítiques. Nosal­tres també hau­rem de ser pragmàtics.