L'home del turbant

Doncs sí, tot­hom té dret a cele­brar el Cap d'Any com la clepsa li doni a enten­dre i fins a gas­tar-se una picos­sada si aquesta és pròpia i ben gua­nyada. Res a dir. Però hi ha imat­ges que fan mal als ulls, quan desen­to­nen d'un dis­curs man­tin­gut des d'una trona pública i sem­blen des­ti­na­des a ridi­cu­lit­zar la rea­li­tat exis­tent, aquí, a la Xina i fins i tot a l'Ori­ent Mitjà.

L'any ens ha por­tat les imat­ges de l'alcalde de la ter­cera ciu­tat de Cata­lu­nya, Gar­cia Albiol, enta­fo­rat en una túnica i un assaig de tur­bant, per ter­res ori­en­tals del golf d'Oman. La figura del polític ha estat a bas­ta­ment reproduïda, des de les càmeres de La Sexta fins a la por­tada de La Van­guar­dia, ja que és un per­so­natge popu­lar i popu­lista amb una acti­vi­tat força lli­gada als temes de la immi­gració i a la desau­to­rit­zació de deter­mi­na­des for­mes i pràcti­ques en el ter­ri­tori “naci­o­nal”. L'alcalde Albiol s'ha dis­tin­git per haver posat con­ti­nu­a­des tra­ves a la immi­gració extra­co­mu­nitària, i qual­se­vol qüestió rela­ci­o­nada amb el tema la con­ver­teix en motiu de polèmica.

Som molts els que hem vist l'alcalde de Bada­lona desau­to­rit­zar les polítiques d'inte­gració o soli­da­ri­tat des dels diver­sos alta­veus que li donen els mit­jans de comu­ni­cació, fins a con­ver­tir-se en para­digma de “mar­tell d'heret­ges i inde­sit­ja­bles”. Ara, obser­var-lo amb túnica i tur­bant, dis­fres­sat pel port marítim del sul­ta­nat d'Oman, acom­pa­nyat d'amics amb ves­ti­menta occi­den­tal, ens el situa a la cresta de la polèmica, quan sem­bla mofar-se de la rea­li­tat d'una cul­tura que l'acull i el res­pecta.

A la manera de Law­rence, el líder anglès de la causa àrab, però sense els atri­buts pro­pis del per­so­natge sin­gu­lar, el diri­gent popu­lar queda a mig camí entre l'exhi­bi­ci­o­nisme i el ridícul, quan només sem­bla fal­tar-li la pere­gri­nació a la Meca per con­ver­tir-se en un bon defen­sor del pana­ra­bisme, tot i que pot­ser la seva con­versió només és tem­po­ral i sem­pre d'acord amb els postu­lats dels pode­ro­sos senyors que gover­nen els països de la península aràbiga, els que man­te­nen l'aixeta del petroli.

Quan torni a la seva ciu­tat i al seu des­patx muni­ci­pal, segu­ra­ment con­ti­nuarà denun­ci­ant els cos­tums dels immi­grants vin­guts a la nos­tra terra per gua­nyar-se, amb esforç, un lloc en la soci­e­tat occi­den­tal.