Cadena de favors

El dia abans de Reis en un canal de tele­visió feien una pel·lícula pre­mo­nitòria. L'argu­ment és per­fecte per enten­dre l'entre­llat de les rela­ci­ons entre Rodrigo Rato i César Ali­erta. Una pare­lla d'amics adi­ne­rats i sense escrúpols que van apro­fi­tar la fressa dels nens estri­pant els papers dels regals de Reis per anun­ciar que Rato fit­xava per Telefónica. Segu­ra­ment que la recor­da­ran, perquè és d'aque­lles que, encara que l'hagis vist al cinema, si te la tro­bes fent zap­ping, t'hi que­des. Es diu Cadena de favors. L'ori­gi­nal encara és més eloqüent, Pay it forward, que vin­dria a ser pagar per enda­vant. Un pro­fes­sor de ciències soci­als de setè curs encar­rega als seus alum­nes un tre­ball: bus­car mètodes per millo­rar el món, o si més el seu entorn més pròxim. Un dels nens s'ho pren seri­o­sa­ment i inventa un sis­tema tan enginyós com sim­ple. Es tracta d'aju­dar tres per­so­nes en alguna cosa que no podrien fer per sí matei­xes, i en comp­tes que aques­tes per­so­nes et tor­nin el favor, el que ha de fer cadas­cuna d'elles és pro­cu­rar aju­dar-ne tres més i així suc­ces­si­va­ment. En el cas de Rato i Ali­erta, la cadena de favors no ha anat ben bé així. Sobre­tot perquè el que va fer l'expre­si­dent de Bankia va ser tres favors, almenys que se sàpiga, a una sola per­sona. Fem memòria? Pri­mer, l'any 1996, quan Rato era minis­tre d'Eco­no­mia d'Aznar, va impul­sar la can­di­da­tura d'Ali­erta, lla­vors agent de borsa, perquè el seu amic pilotés el procés de pri­va­tit­zació de Taba­ca­lera. Segon. Al cap d'uns anys, el nomena con­se­ller de Telefónica i quan a Juan Villa­longa se'l defe­nes­tra de la pre­sidència, Rato hi eleva el seu amic Ali­erta. I ter­cer. Ara fa tres anys, l'exdi­rec­tor gerent de l'FMI va afa­vo­rir que Ali­erta entrés al con­sell d'Inter­na­ti­o­nal Air­li­nes Group, la matriu de la fusió de Bri­tish Airways i Ibe­ria. Què els sem­bla? Està clar que és una per­versió en tota regla de la cadena de favors. Està clar que és cor­rom­pre el mètode que bus­ca­ven a la pel·lícula els estu­di­ants per mirar de millo­rar el món o, si més no, el seu entorn més imme­diat. Està clar que Rato i Ali­erta s'han afer­rat a aquesta segona part, i s'han tor­nat els favors impúdica­ment amb la bene­dicció del govern de Rajoy. Així anem.