Conseqüències del 25-N

Es podrien fer mol­tes con­si­de­ra­ci­ons de les raons per les quals foren con­vo­ca­des les últi­mes elec­ci­ons cata­la­nes, així com de les con­seqüències que han tin­gut i con­ti­nu­a­ran tenint en el futur. Vol­dria asse­nya­lar les següents:

1) Crec que la con­vo­catòria fou pre­ci­pi­tada, car si tenim en compte l'estruc­tura i com­po­sició de la soci­e­tat cata­lana, la seva població es carac­te­ritza per la seva hete­ro­geneïtat, per dis­tin­tes raons, com ho palesa qual­se­vol estudi sociològic. Això sig­ni­fica que els que ens iden­ti­fi­quem amb la iden­ti­tat naci­o­nal cata­lana no som la majo­ria de la població. Per tant, acon­se­guir una votació sufi­ci­ent­ment majo­ritària no era quan­ti­ta­ti­va­ment pos­si­ble.

2) I si ho hagués estat, l'Estat espa­nyol té prou ele­ments de pressió, com està demos­trant, per boi­co­te­jar amb força qual­se­vol intent inde­pen­den­tista. Els atacs del minis­tre Wert con­tra la llen­gua cata­lana i el sis­tema edu­ca­tiu ho demos­tren clara­ment i, a més, gau­dei­xen del suport del govern del PP. Per cert, fa molts anys el vaig conèixer i vaig com­pro­var que el seu tarannà no era gens democràtic.

3) La cam­pa­nya elec­to­ral ha ori­gi­nat per part del govern del PP i de certs mit­jans de comu­ni­cació, per exem­ple, El Mundo, una reacció molt bruta, indigna, men­ti­dera per prin­cipi. Només cal esmen­tar l'esbor­rany, pre­te­sa­ment del Minis­teri de l'Inte­rior, en què s'acu­sava el govern català, l'existència del qual no s'ha pogut demos­trar, però minis­tres del PP el dona­ven com a exis­tent.

4) Hi ha un fet irre­ver­si­ble: una bona part dels espa­nyols tenen una ignorància supina de com som els cata­lans. Estan plens de pre­ju­di­cis, sovint infun­dats, la qual cosa fa molt difícil la con­vivència pacífica i har­mo­ni­osa. Per con­tra, nosal­tres sí que els conei­xem, atès el nos­tre demos­trat cos­mo­po­li­tisme, sense dubte supe­rior al seu. Com he asse­nya­lat en altres oca­si­ons, la res­pon­sa­bi­li­tat dels seus intel·lec­tu­als és molt gran, per desgràcia, excepte de deter­mi­nats exem­ples, en con­trast amb el que fou la seva acti­tud més aviat majo­ritària durant la tran­sició.

5) El com­por­ta­ment i l'actu­ació dels nos­tres par­tits polítics no ha estat, per ara, gaire con­vin­cent. Massa divi­si­ons i par­ti­cu­la­ris­mes entre ells. El que cal, per damunt de tot, és la uni­tat d'acció o una certa coor­di­nació davant el poder que cons­ci­ent­ment ens opri­meix. Em fa recor­dar, encara que pugui sem­blar exa­ge­rat, la uni­tat que el poble britànic, sota el guiatge de Churc­hill, va tenir enfront del perill nazi, en la seva defensa del Regne Unit. Si aquesta uni­tat o almenys una acció har­mo­ni­osa no exis­teix, la nos­tra lluita estarà sem­pre plena d'esculls.

6) Jo sóc par­ti­dari del paper cons­truc­tiu i de fac­tor de canvi que poden exer­cir els movi­ments soci­als democràtics. Avui, dis­sor­ta­da­ment, no en tenim de sig­ni­fi­ca­tius, com ho fou la Crida per la Soli­da­ri­tat, que donà resul­tats molt posi­tius per al man­te­ni­ment de la nos­tra iden­ti­tat. Cal espe­rar amb espe­rança que l'Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana ompli aquest buit. Vull asse­nya­lar el rol posi­tiu assu­mit per Òmnium, demos­trat en la mani­fes­tació que va pro­moure i orga­nit­zar.

7) El futur polític català i espa­nyol és fosc, i em temo que no hi ha líders capaços d'afron­tar-lo amb capa­ci­tat i amb gosa­dia, alhora que amb gene­ro­si­tat. La neces­si­tat de la modi­fi­cació de la Cons­ti­tució és una obvi­e­tat, però el que és difícil és tro­bar la fórmula apro­pi­ada. Es parla ara molt del fede­ra­lisme. Com a solució tran­sitòria, ine­vi­ta­ble, em sem­bla bé, però el drama que sor­geix és on són els fede­ra­lis­tes espa­nyols. Tenen consciència del que sig­ni­fica el fede­ra­lisme? Hi ha molts espa­nyols que sàpiguen què és fede­ra­lisme? Dis­sor­ta­da­ment, no ho crec pas.

8) Per què l'eco­no­mia cata­lana té grans difi­cul­tats econòmiques que no es cor­res­po­nen al seu relle­vant desen­vo­lu­pa­ment? On són les res­pon­sa­bi­li­tats que ho expli­quin? Quin paper hi té el govern del PP?

9) M'agra­da­ria aca­bar aques­tes notes amb un mis­satge d'espe­rança però, ara per ara, sóc incapaç de fer-ho. De tota manera, que Cata­lu­nya sigui objecte de notícia habi­tual, nor­mal­ment posi­tiva, en els dar­rers temps, per part de la premsa inter­na­ci­o­nal pres­ti­gi­osa és un fet que pot tenir con­seqüències molt posi­ti­ves.