‘El mejor alcalde, el rey'

És una obra de Lope de Vega que recordo de molt menut, tan menut que només m'ha que­dat el nom del “femen­tido Don Tello”, noble gallec, que es va endur una flo­rida don­ze­lla pro­mesa a un galant minyó. Aquest se les va empren­dre cap al rei de les Cas­te­lles, va expli­car-li la feta, el monarca es va enra­biar i va dir que se n'anava cap a Galícia. Algú de la cort li va dir que hi enviés algun alcalde i sa majes­tat va res­pon­dre que “el mejor alcalde, el rey”. Arri­bat a Galícia va fer justícia i fins no sé si va fer de padrí de bodes d'aquell parell.

Bella història que, tan­ma­teix, fa rumiar. La monar­quia cas­te­llana estava tan cen­tra­lit­zada que el rei hi feia de jutge; al nos­tre Aragó no hau­ria cal­gut, hi havia el jus­ti­cia mayor de Aragón. Sense fer-s'hi embo­lics la cosa és clara, els reis de Cas­te­lla cen­tra­lit­za­ven el poder, a la nos­tra banda el seu poder era fre­nat per ins­ti­tu­ci­ons.

Isa­bel que li deien Catòlica tenia un urc de govern del qual s'esca­pava el Fer­ran també el Catòlic. A poc a poc els reis cas­te­llans con­ver­tits en reis d'Espa­nya esde­vin­gue­ren més i més cen­tra­lis­tes. Felip IV va pro­var-ho, Felip V ho fou a la fran­cesa, Car­les III a la despòtica il·lus­trada. Així arri­bem fins als Alfon­sos Bor­bons. Amb l'Espa­nya cen­tra­lit­zada se'n sor­tien com podien fins el rei d'ara, que va ser prou gui­lla per enga­li­par el Franco. De rei va fer un bon paper amb la tran­sició i va gua­nyar galons amb el Tejero, però a poc a poc s'ha que­dat tan­cat en un nom tan simbòlic a la madri­le­nya com la Sar­su­ela. No sé pas si li expli­quen res i em temo que no en fan cabal. No estra­nyi que el pobre xicot es bus­qui esgambi borbònic, però mala­ment rai si s'atre­veix a caçar un ele­fant. I els qui esta­fa­ven mili­ons i mili­ons van tenir les pen­ques d'escan­da­lit­zar-se.

Ara mis­se­nyora la reina ha esve­rat la ver­bena de la Paloma perquè ha fet Nadals a Har­rods i no al Corte Inglés.

Pen­sant-hi bé, i sense que cal­gui par­lar del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal, mai les Espa­nyes havíem patit un cen­tra­lisme com el d'ara, no és el d'un home ni el d'una ins­ti­tució, és tota una ciu­tat.

I així la ballem.