Vergonyes pròpies

Dia rere dia, els mit­jans de comu­ni­cació de la pro­pa­ganda ofi­cial, par­ti­cu­lar­ment TV3 i Cata­lu­nya Ràdio, ens fan arri­bar con­sig­nes par­ti­dis­tes amb l'objec­tiu que els cata­lans exer­ci­tem el dret a blas­mar a tort i a dret Madrid i les seves polítiques cen­tra­lit­za­do­res. No vull pas dir que en molts casos no tin­guin raó i, en aquest sen­tit, des­gra­ci­a­da­ment són molts els exem­ples que pale­sen una ver­go­nyosa presa de pèl si no es tracta d'una indis­si­mu­lada volun­tat d'enfron­ta­ment en tota regla. A les comar­ques giro­ni­nes les pro­me­ses incom­pler­tes pel que fa a les obres de l'N-II en són una mos­tra ben evi­dent d'unes polítiques nefas­tes i contràries al sen­tit comú i, a la ciu­tat de Girona, la inde­fi­nició pel que fa al futur del parc Cen­tral, les obres del segon túnel i l'eli­mi­nació del via­ducte posen en evidència les men­ti­des i el menys­preu del govern del PP envers els soferts giro­nins. Una vegada, però, des­car­re­gada l'adre­na­lina pels des­propòsits de la capi­tal del regne, no hauríem de mirar també el melic de les nos­tres pròpies misèries? Que jo sàpiga, les obres d'arran­ja­ment de la ben ano­me­nada “car­re­tera de la ver­go­nya” són com­petència del govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. El dar­rer mort ha estat una jove de Bes­canó i hom es pre­gunta quants n'hi ha d'haver perquè el govern dels millors mogui fitxa més enllà de les recents decla­ra­ci­ons de bones inten­ci­ons del con­se­ller Santi Vila que ell mateix sap que es que­da­ran en res. Què se n'ha fet, dels pro­jec­tes de vari­ant de Bes­canó, o d'Amer? Els usu­a­ris d'aquesta car­re­tera es quei­xen amb raó però ningú no els fa cas, segu­ra­ment amb l'espe­rança que les boi­res del sobi­ra­nisme esva­ei­xin cap a Madrid les ires del gironí empre­nyat. Però no és només aquesta la car­re­tera obli­dada. En quin calaix s'ha que­dat el pro­jecte de l'ano­me­nada “ane­lla de les Gavar­res”? I la vari­ant de la Bis­bal? En aquest cas no poden dir que no hi hagi plànols fets, ni infor­mes medi­am­bi­en­tals, ni pro­jec­tes pre­ci­sos. No hi ha diners, diran, i pro­ba­ble­ment tin­dran raó, però el més greu és que tam­poc hi ha volun­tat de fer allò que toca­ria fer. És clar que sem­pre és més fàcil que els mit­jans ofi­ci­als mar­quin el camí del quilòmetre 0 que no pas cri­ti­car el govern del qual cobren a través dels impos­tos de tots els ciu­ta­dans. I els ajun­ta­ments, Dipu­tació, con­sells comar­cals i altres orga­nis­mes giro­nins? Per què no cri­ti­quen aques­tes man­can­ces pròpies asse­nya­lant la res­pon­sa­bi­li­tat del nos­tre govern? La res­posta és tan evi­dent que, fran­ca­ment, fa pena.