Independència i corrupció

En els dar­rers mesos els casos de cor­rupció se suc­ce­ei­xen, cosa que pro­voca desànim i des­con­fiança en una soci­e­tat cas­ti­gada per la crisi econòmica. En el totum revo­lu­tum que apa­reix cada dia als mit­jans de comu­ni­cació, hi ha casos jut­jats amb cor­rupció pro­vada, casos de finançament il·legal de par­tits polítics, pro­ces­sos judi­ci­als en marxa i infor­ma­ci­ons direc­ta­ment inven­ta­des que bar­re­gen coses cer­tes amb coses fal­ses. Durant la cam­pa­nya elec­to­ral cata­lana, aques­tes infor­ma­ci­ons van ser uti­lit­za­des com una arma política con­tra CiU i el procés sobi­ra­nista, per part d'alguns mit­jans de comu­ni­cació espa­nyols, i ati­a­des amb decla­ra­ci­ons, per part del govern de l'Estat. Al cap de pocs mesos és aquest el que s'ha vist al mig dels focus, amb el compte a Suïssa del tre­so­rer del PP, Bárce­nas.

Ens equi­vo­caríem, però, si menys­tinguéssim la importància que aquest tema pot tenir en el procés d'auto­de­ter­mi­nació enge­gat la set­mana pas­sada al Par­la­ment. En això, com en tants altres casos, hi ha una asi­me­tria entre la cor­rupció cata­lana i l'espa­nyola. Con­tra la pri­mera, exis­tei­xen les cla­ve­gue­res de l'Estat, i uns mit­jans de comu­ni­cació sense manies. Però, més enllà d'aquesta asi­me­tria, que sim­ple­ment afe­bleix el sobi­ra­nisme en la guerra estèril de l'i tu més, el cost deri­vat de l'existència de cor­rupció serà molt més gran per a aquells que, a pri­ori, volen enge­gar un procés de rup­tura i de cons­trucció d'una nova lega­li­tat, basada en el dret de deci­dir i la democràcia. Perquè un procés d'aquesta natu­ra­lesa tiri enda­vant, cal una base àmplia de la soci­e­tat il·lusi­o­nada, i dis­po­sada als sacri­fi­cis, amb uns lide­rat­ges polítics que li gene­rin con­fiança.

I cal que ens puguem ima­gi­nar aquest nou estat inde­pen­dent com un país millor en tots els aspec­tes, no només en la mera comp­ta­bi­li­tat fis­cal, que ja sabem que ens serà més favo­ra­ble. Cons­truir un nou estat és també cons­truir unes noves ins­ti­tu­ci­ons. I jus­ta­ment són les ins­ti­tu­ci­ons polítiques i econòmiques que es dis­se­nyin les que seran clau per pre­ve­nir la cor­rupció. En el lli­bre dels eco­no­mis­tes Ace­mo­glu i Robin­son Per què els països fra­cas­sen?, es des­taca que les soci­e­tats més desen­vo­lu­pa­des són aque­lles que creen incen­tius, pre­mien la inno­vació, per­me­ten a tot­hom par­ti­ci­par en les opor­tu­ni­tats econòmiques i tenen governs trans­pa­rents i res­pon­sa­bles davant els seus ciu­ta­dans. En canvi, fra­cas­sen els països on domi­nen les elits extrac­ti­ves que s'apro­pien de l'eco­no­mia d'un país en bene­fici propi.

en l'eco­no­mia espa­nyola de les dar­re­res dècades han domi­nat els ele­ments que fan fra­cas­sar els països, però en allò on dis­posàvem d'auto­go­vern, Cata­lu­nya no ha estat gaire millor. Mal­grat tot, Cata­lu­nya dis­posa d'una base inter­clas­sista, pro­fes­si­o­nal i dinàmica forta, que la pre­para millor per a la cons­trucció d'aques­tes ins­ti­tu­ci­ons. De fet, si a Cata­lu­nya va tri­om­far la Revo­lució Indus­trial al segle XIX men­tre fra­cas­sava a Espa­nya és perquè dis­po­sava d'un capi­tal comer­cial més ben dis­tribuït soci­al­ment que es va poder inver­tir en la indústria. Per Ace­mo­glu i Robin­son, la diferència clau entre l'Espa­nya colo­nial i l'Angla­terra o l'Holanda dels segles XVI i XVII és el poder abso­lut del seu monarca lli­gat al mono­poli del comerç amb Amèrica, men­tre que a Angla­terra i Holanda el comerç havia creat una classe mer­can­til que limi­tava el poder dels monar­ques.

Perquè aquest país ima­gi­nat, amb ins­ti­tu­ci­ons que afa­vo­rei­xin el crei­xe­ment, sigui creïble, cal­dria que en paral·lel al procés enge­gat, els par­tits polítics favo­ra­bles al dret de deci­dir es con­ju­res­sin per actuar sense dilació per dotar el sis­tema polític i les admi­nis­tra­ci­ons de trans­parència en aquells àmbits on sí que poden fer-ho.