S'ho mereix

El tema de la cor­rupció política m'ha tin­gut ocu­pat tota la set­mana. Un amic em va fer arri­bar el vídeo de la sessió par­la­mentària de dime­cres pas­sat. Em va dir “no t'ho per­dis”. Volia que me'l mirés detin­gu­da­ment. I així ho vaig fer. El resul­tat ha sigut fatal. Amb raó em va dir “no t'ho per­dis”, perquè m'he per­dut. No sé on sóc. Vaig veure el vídeo detin­gu­da­ment, tal com m'acon­sellà, i he que­dat força més que detin­gut: blo­que­jat, he que­dat, si haig de ser sin­cer. El senyor Rajoy es va treure la careta. I diria que es mostrà tal com és en rea­li­tat, i no tal com el pin­ten. El vaig tro­bar cínic i fat­xenda. En alguns moments infan­til. No li va donar la gana de par­lar de l'afer Bárce­nas, que era en l'ordre del dia, i no en va par­lar. Per pinxo, jo. S'hi va refe­rir per sobre, perquè no fos dit i, al mateix temps, per donar-se el gust de repli­car “i tu què”. O bé: “I vosal­tres encara més.” No crec que aquesta sigui la millor manera de fer d'un pre­si­dent de govern. No acos­tumo a par­lar de política, no és el meu fort, ho reco­nec, però entenc que el que està en joc és la moral en la política. La cor­rupció política és també moral. És una dege­ne­ració de la política. Sub­or­di­nar els interes­sos gene­rals als interes­sos del par­tit vol dir legi­ti­mar la cor­rupció en cadas­cun dels seus aspec­tes: pre­va­ri­cació, sub­orn, infor­mació pri­vi­le­gi­ada, legis­lació a mida i una manca per­ma­nent d'hones­te­dat. El seu dis­curs va con­sa­grar la cor­rupció. Mos­trant un total menys­preu pel Par­la­ment i els par­la­men­ta­ris, la clau del sis­tema democràtic. Em pre­gunto què hi fa una per­sona no democràtica en un govern democràtic. És com si un papa ateu exercís el pri­mat de l'Església. Més o menys, és així com ho veig. Vaig tenir la impressió que Rajoy ves­tia de pon­ti­fi­cal. I va ofi­ciar en el Par­la­ment la cerimònia de la con­fusió. Men­tre que, en un altre indret, el car­de­nal Rouco pre­si­dia la CEE, com un cap de govern: donant ordres als seus sol­dats. Aneu i com­pliu. I si pot ser, no tor­neu de buit. Tot ple­gat em fa més por que goig. Conec el pa que s'hi dóna. I l'experiència de veure des­a­parèixer un Con­cili democràtic em fa témer el pit­jor. La democràcia és sagrada. Si fos fac­ti­ble, deman­da­ria el senyor Rajoy per danys morals. S'ho mereix.