Units a l'espai

La cursa espa­cial és història. Va ser un àmbit de la llarga con­fron­tació entre els Estats Units i la Unió Soviètica durant les dar­re­res dècades del segle pas­sat. Ara, el món viu una nova cursa de l'espai amb nous pro­ta­go­nis­tes i nous rep­tes per als par­ti­ci­pants tra­di­ci­o­nals. Fa uns dies, Corea del Sud va posar un satèl·lit en òrbita després d'un parell d'intents fallits. Corea del Nord va afir­mar que havia enviat un simi a orbi­tar la Terra, i les auto­ri­tats ira­ni­a­nes es van van­tar del seu ingrés al club espa­cial.

Al seu torn, els poders espa­ci­als clàssics es dedi­quen a pros­se­guir els seus pro­gra­mes d'inves­ti­gació i explo­ració inter­pla­netària. Rússia, aban­do­nats els som­nis soviètics, s'ha espe­ci­a­lit­zat en llo­gar les seves naus per posar en òrbita satèl·lits d'altres països. La Unió Euro­pea es con­cen­tra en satèl·lits científics i de comu­ni­ca­ci­ons, nota­ble­ment en la xarxa Gali­leu, que pro­met ser una alter­na­tiva als satèl·lits nord-ame­ri­cans GPS. Els EUA, mal­grat que han aban­do­nat les llançado­res espa­ci­als, tenen el pro­grama més ambiciós, i pre­pa­ren el retorn a la lluna, així com una missió tri­pu­lada a Mart per a l'any 2030, pre­ce­dida per vehi­cles d'explo­ració com ara el Curi­o­sity, que ja cir­cula per la superfície del pla­neta roig. Amb tot, la sor­presa més gran ha estat la de la Xina, que ha fet una inversió gegan­tina en l'espai i ha enviat ja algu­nes mis­si­ons tri­pu­la­des a l'òrbita ter­res­tre, com a pre­ludi d'un pro­grama tan ambiciós com secret.

Tot aquest esforç té un límit. El cost de l'explo­ració espa­cial és tan immens que no hi ha cap nació ni grup de naci­ons que el pugui esco­me­tre en soli­tari. Més que no pas llui­tar per la supre­ma­cia, l'única alter­na­tiva de l'explo­ració de l'espai és una unió pla­netària. Al cap i a la fi, l'espai –l'última fron­tera– és una crida per a tota la huma­ni­tat.