L'endemà del dissabte

L'altre dia em vaig tro­bar un amic nord-ame­ricà, Mike McCre­ady (l'inven­tor del rellotge català i el pri­mer can­tau­tor anglo­saxó que ha tret un CD en llen­gua cata­lana). Fa uns cinc anys va fun­dar Musicx­ray.com, la pri­mera pla­ta­forma glo­bal que faci­lita con­tac­tes direc­tes entre la indústria musi­cal i els matei­xos músics. Com fun­ci­ona? Posem per cas que fa falta una cançó per a una sèrie de tele­visió (o el que sigui): al web, els res­pon­sa­bles en qüestió pen­gen una des­cripció del tipus de música desit­jat; els músics que vul­guin hi envien les seves pro­pos­tes; els de Musicx­ray les ana­lit­zen per veure si tenen les carac­terísti­ques necessàries i tot seguit les envien als sol·lici­tants. Així mateix, uns músics ben des­co­ne­guts poden tenir unes opor­tu­ni­tats abans ini­ma­gi­na­bles.

Musicx­ray ja és una eina impres­cin­di­ble en el sec­tor, perquè ara qual­se­vol músic de qual­se­vol lloc pot crear maque­tes de qua­li­tat –amb el pro­gra­mari ade­quat– amb el resul­tat que hi ha una oferta musi­cal inau­di­ta­ment immensa que ha con­ver­tit en obso­le­tes les cor­ret­ges de trans­missió tra­di­ci­o­nals: crítics, cer­ca­ta­lents...

No esta­ria gens mala­ment tenir l'equi­va­lent de Musicx­ray en el món del lli­bre, actu­al­ment força caòtic per tota una sèrie de raons, tan anti­gues com recents: escrip­tors amb talent que no arri­ben al seu públic natu­ral (o ni tan sols publi­quen) perquè no conei­xen les per­so­nes ade­qua­des o perquè viuen a Tor­na­bous; una quan­ti­tat cada cop més gran d'autors des­co­ne­guts que han con­ver­tit l'auto­e­dició en un negoci que mou mili­ons d'euros anu­als (només l'any 2011, per exem­ple, es van auto­e­di­tar 211.000 títols a través de la xarxa); edi­to­ri­als peti­tes que tenen pro­ble­mes greus de dis­tri­bució; edi­to­ri­als grans que ja no tenen prou per­so­nal per pro­moure tots els seus títols; lli­bres que es tro­ben a les lli­bre­ries vir­tu­als i no pas a les físiques (i a l'inrevés)... Si hi hagués una versió lli­bresca de Musicx­ray, però, tant els edi­tors i els lli­bre­ters com els matei­xos lec­tors podrien tro­bar exac­ta­ment el tipus de lli­bre que hagues­sin de menes­ter en el for­mat que els abellís i els escrip­tors no hau­rien de córrer una cursa d'obs­ta­cles que pot durar anys abans que la seva obra arribés al des­ti­na­tari més adi­ent. Com deia E.M. Fors­ter, en lite­ra­tura l'única cosa que importa és con­nec­tar: only con­nect. Som-hi, doncs!