La democràcia és un pernil

Sí. La democràcia és com un per­nil. Després de 40 anys men­jant chop­ped fran­quista, vam sor­tir al car­rer per recla­mar el dret a men­jar per­nil, com feia la resta del món. Ales­ho­res ens van donar per­nil, i ens vam asseure a taula satis­fets de superar tan­tes dècades de pri­va­ci­ons.

Tan­ma­teix, a mesura que pas­sa­ven els anys, vam anar des­co­brint que, de per­nils, n'hi ha de mol­tes qua­li­tats. Hi ha el Cinco Jotas de Jabugo, però també n'hi ha d'aquell tan barat de les grans superfícies.

Doncs resulta que ara ens estem ado­nant que aquell per­nil que havíem accep­tat tan con­tents és molt salat. Massa i tot. Tan salat que ens està fent mal a la salut. “Calleu, que abans us havíeu de crus­pir el chop­ped sense dir ni piu”, ens diuen. Però ens n'hem can­sat. Tam­poc no recla­mem el Jabugo que men­gen a Finlàndia, però és que estem pagant per un per­nil de pri­mer nivell i ens en donen un de pèssima qua­li­tat.

Així és la nos­tra democràcia. Ara, a sobre, la cor­rupció ha començat a supu­rar i des­co­brim que el per­nil està podrit per dins. Ales­ho­res sen­tim experts, ter­tu­li­ans i colum­nis­tes –m'hi incloc– expli­cant per què passa el que passa i què n'hem de fer. Hi ha argu­ments que són certs, però també en sen­tim de l'alçada d'un cam­pa­nar, com ara que si els polítics cobres­sin més, no es veu­rien temp­tats a cor­rom­pre's. El fons de la qüestió és, però, la manca de poder ciu­tadà. El sis­tema polític bas­tit pel post­fran­quisme atorga molt poc poder als ciu­ta­dans, que només podem votar cada qua­tre anys llis­tes tan­ca­des pels par­tits, amb una estruc­tura elec­to­ral que afa­vo­reix els grans par­tits i pena­litza els petits. Aquesta set­mana, a Lon­dres, la mei­tat dels legis­la­dors tories van votar en con­tra de la con­signa de Came­ron pel que fa al matri­moni gai. No hi ha hagut mul­tes, ni expul­si­ons, ni res de res, perquè la fide­li­tat del dipu­tat és amb els elec­tors, no pas amb el par­tit. Un altre dipu­tat britànic, exmi­nis­tre, va dimi­tir per haver endos­sat una multa de trànsit a la seva dona. No pas perquè sigui més ètic que els nos­tres, sinó perquè si no renun­cien hi ha meca­nis­mes perquè els elec­tors els facin fora. Neces­si­tem un sis­tema de cir­cums­crip­ci­ons uni­no­mi­nals que ens doni, als ciu­ta­dans, tot el poder.