I ara, l'espionatge

Amb vista a la pro­jecció cata­lana exte­rior i fins i tot la inte­rior només calia que a Cata­lu­nya es prac­tiqués l'espi­o­natge.... Tot va començar que érem gar­re­pes, inso­li­da­ris, cor­rup­tes... i ara, espies.

Serà difícil sor­tir de dub­tes en l'afer Jordi Pujol Fer­ru­sola, la seva expa­re­lla, en José Zara­goza, la Sánchez-Camacho, els entorns dels soci­a­lis­tes, dels popu­lars, dels con­ver­gents, dels bit­llets de cinc-cents euros, les ana­des i vin­gu­des a Andorra, els micròfons ama­gats en un ram de flors en un con­cor­re­gut res­tau­rant de Bar­ce­lona, que té de cli­ents mem­bres de la classe política gràcies al fet que dis­po­sen de men­ja­dors pri­vats i els polítics con­fien que no seran vis­tos ni escol­tats i que fins i tot podran xafar­de­jar.

Un afer en el qual hi ha molts ele­ments bar­re­jats que fan que es faci molt com­pli­cat esbri­nar la veri­tat de tot ple­gat. Una veri­tat que hau­ria d'inves­ti­gar la justícia en el cas que sigui capaç de posar-los, a tots, a la mateixa taula i fent un cara a cara.

Tal com van les infor­ma­ci­ons és pos­si­ble que l'afer acabi tard o d'hora a les mans dels peri­o­dis­tes de la infor­mació del cor. No es pot des­car­tar que aca­bem veient la repre­sen­tació tea­tra­lit­zada dels fets en directe i en hora de màxima audiència. L'afer pot aca­bar també com el rosari de l'aurora. Obli­dat, enmig d'altres mal­de­caps i d'altres pri­o­ri­tats.

El pano­rama actual no està per a con­fu­si­ons. La cor­rupció ha entrat a l'agenda de la política cata­lana i ha dei­xat un espai limi­tat fins i tot al debat sobi­ra­nista que s'intuïa que podia ser pri­o­ri­tari en aquesta legis­la­tura. Per mol­tes cime­res que es facin d'ins­ti­tu­ci­ons de con­trol, lleis de trans­parència, lleis elec­to­rals en aquest con­vuls període, ara mateix la sen­sació gene­ra­lit­zada és que no n'hi ha un pam de net.

D'aquí a pocs dies sor­tirà una enquesta del Cen­tre d'Estu­dis d'Opinió (CEO) que indi­carà la intenció de vot dels cata­lans quan han pas­sat tres mesos des de les pas­sa­des elec­ci­ons del 25-N. Tot indica que CiU, el PSC i el PP bai­xa­ran. ICV-EUiA es man­tindrà en el mateix nivell. Pujarà lleu­ge­ra­ment ERC i van a l'alça els par­tits mino­ri­ta­ris, Ciu­ta­dans i la CUP. És a dir, recu­len els par­tits con­ven­ci­o­nals. Van amunt els par­tits nous que poden ofe­rir mes nove­tats i per alguns més fres­cor en el debat polític.

Les enques­tes són només un termòmetre. Però ara mateix poden ser un clar indi­ca­dor per expli­car que aug­menta el des­en­cant amb els par­tits més esta­blerts i que fins ara han estat més con­so­li­dats, sense saber que podrien ofe­rir els altres en cas que asso­lis­sin més poder...