Punta de llança, com sempre

Els ajun­ta­ments són sem­pre la punta de llança. El dar­rer exem­ple, la crisi. Van ser els pri­mers que van començar a pren­dre mesu­res i ara, que és fals que els seus efec­tes reme­tin, si no és que aug­men­ten, les estan adap­tant a les noves rea­li­tats. I en el procés passa el mateix: sense els ajun­ta­ments aquest procés esta­ria coix, perquè és un procés que neix de la base, i el muni­ci­pa­lisme és la base de la política d'aquest país, pesi a qui pesi. Per això, la ini­ci­a­tiva d'ahir de l'Asso­ci­ació de Muni­ci­pis per a la Inde­pendència de crear una assem­blea de càrrecs elec­tes “pel que se'ls neces­siti en els mesos vinents” no és més que el pas nor­mal que tocava en uns orga­nis­mes que sem­pre lide­ren qual­se­vol dema­nada cata­lana.