Ja són ganes de constituir-se

Es veu que el terme cons­ti­tució prové del llatí cum (amb o en con­junt) i satu­ere (esta­blir, cons­truir). Vis­tes així les coses, sem­bla que en el cas de la Cons­ti­tució espa­nyola fa temps que li falla l'apli­cació de la pre­po­sició (la idea de fer les coses amb els altres). Ara fa riure tro­bar la decla­ració política d'un exse­na­dor, el 1979, que deia que encara no calia refor­mar-la. En els últims anys, les expres­si­ons dels man­da­ta­ris espa­nyols de cada 6 de desem­bre han estat només per tan­car amb pany i for­re­llat el text, cosa que, para­do­xal­ment, ha ali­men­tat les ànsies d'altres “pro­ces­sos cons­ti­tu­ents”, les ganes d'orga­nit­zar-se d'una altra manera. Ja té gràcia, però la reforma de la Carta Magna sem­bla molt més lluny ara que el 1979.