Nous mètodes per a l'urbanisme

El pla d'orde­nació de Ter­rassa del 2003 va ser elo­giat en el seu moment pel procés de con­sens, però les pla­ni­fi­ca­ci­ons a llarg ter­mini, i sobre el paper, aca­ben posant en relleu mol­tes man­can­ces, sobre­tot si es deixa l'urba­nisme en mans de deter­mi­nats sec­tors. A Ter­rassa hi ha exem­ples de plans que difícil­ment s'exe­cu­ta­ran i altres de fets, com el del Vapor Gran, que més d'una dècada després encara gene­ren inter­ro­gants. Ha cal­gut un llarg procés d'inter­lo­cució, que no un procés par­ti­ci­pa­tiu reglat i limi­tat, per tro­bar les solu­ci­ons que han de donar vida a l'espai. L'Ajun­ta­ment haurà actuat després d'escol­tar tot­hom per no repe­tir vells models de pri­mer pro­po­sar i fer, per aca­bar rec­ti­fi­cant. Més lent, sí... Ara falta veure si també serà més efec­tiu.