Tot previst menys l'imprevist

Tot­hom pre­veia la sus­pensió d'una part del pres­su­post. De fet, allò pre­vi­si­ble el que ali­menta el llarg estira-i-arronsa entre els governs català i espa­nyol. Un estira-i-arronsa d'acci­ons i reac­ci­ons cal­cu­la­des, de vola­du­res con­tro­la­des, de mini­mit­zació de ris­cos, de pas­ses cur­tes per avançar una mica més i no donar la sen­sació de retro­ce­dir o fer un pas al cos­tat. Es pro­clama un únic destí. Hi haurà referèndum. El referèndum no es farà. Dues pos­si­bi­li­tats incom­pa­ti­bles. En la cruïlla d'amb­dues, s'albira l'impre­vist. No estava pre­vist que Mas dimitís ni que Rajoy con­voqués dues elec­ci­ons suc­ces­si­ves per sobre­viure, però dèbil, ni que fos final­ment el líder del PSOE el sacri­fi­cat per fer-ho pos­si­ble. Ni tam­poc que aquest tornés a l'assalt.