Precarietat i turisme

La pre­ca­ri­e­tat labo­ral és un dels aspec­tes nega­tius de la indústria turística, un ter­reny relliscós pel qual els empre­sa­ris pas­sen de pun­te­tes per no sor­tir-ne enfan­gats. Ahir, però, el pre­si­dent de la patro­nal FOEG, Ernest Plana, va entrar-hi a sac acu­sant els sin­di­cats d'exa­ge­rar “una mica més del compte” quan cri­ti­quen els sous bai­xos del sec­tor que són, hi va afe­gir, els que el mer­cat demana per ser com­pe­ti­tius. Amb el fang a mitja cama, Plana va fer una gira­gonsa per mati­sar que no seria “des­ca­be­llat” apu­jar un pèl els sala­ris per fomen­tar que els tre­ba­lla­dors con­su­mei­xin més. Només un pèl per tan­car el cer­cle pro­digiós del capi­ta­lisme. Al cap­da­vall, cap nete­ja­dora d'hotel a dos euros per habi­tació aspira a com­prar un dels Mer­ce­des de luxe que ven el senyor Plana.