Fidel Aguilar: les coses clares

Acos­tu­mat als insubs­tan­ci­als dis­cur­sos pro­to­col·laris de mol­tes inau­gu­ra­ci­ons, va resul­tar espe­ci­al­ment refres­cant escol­tar ahir les parau­les d'Eva Vàzquez, comissària de la gran expo­sició antològica sobre Fidel Agui­lar a la Casa Pas­tors, recor­dant que, quan la família de l'artista va donar més d'un cen­te­nar d'obres seves a l'Ajun­ta­ment de Girona, el 1972, només va rebre a canvi “una meda­lla de fireta”. Però més impor­tant va ser la seva advertència a les auto­ri­tats actu­als que, si no hi ha volun­tat política de pre­ser­var el fràgil lle­gat d'Agui­lar, mai més no es podrà repe­tir una expo­sició com aquesta, que mos­tra real­ment la importància i la vigència de l'obra d'un artista únic: un mete­o­rit fugaç de vida breu, però amb una estela que encara bri­lla.