Llençar o reaprofitar

Durant molt de temps, les aigües resi­du­als que es trac­ta­ven a les depu­ra­do­res aca­ba­ven el seu camí al mateix lloc on les duien els rius, abo­ca­des al mar. La pro­gres­siva implan­tació dels trac­ta­ments ter­ci­a­ris, que per­me­ten rea­pro­fi­tar-les per a deter­mi­nats usos, ha obert una porta en què la indústria química ha tro­bat una fórmula de garan­tir-se un recurs que per al seu fun­ci­o­na­ment és bàsic i que, a la llarga, els ha d’estal­viar el preu que es paga per l’aigua pro­vi­nent de l’Ebre. L’exem­ple d’aquest pro­grama, que ara el sec­tor vol dur més enllà, és la demos­tració que molt sovint l’apli­cació de polítiques sos­te­ni­bles no ha de ser sinònim d’un sacri­fici, sinó que pot anar acom­pa­nyada de l’estalvi i l’impuls de l’acti­vi­tat.