L’hora d’ensenyar les cartes

S’acosta l’hora de la veri­tat, i s’han aca­bat ja les pors i titu­be­jos. Men­tre el govern adapta els depar­ta­ments per reforçar-se i mini­mit­zar pos­si­bles danys de l’anun­ciat xoc legal, ja li toca ense­nyar les car­tes de com es farà el referèndum anun­ciat, per molt que això faci­liti el no menys anun­ciat recurs de la fis­ca­lia. Ja no tan sols perquè ho dema­nin els comuns per ava­lar la uni­la­te­ra­li­tat, o perquè els fun­ci­o­na­ris a qui pot afec­tar recla­min com­pren­si­ble­ment garan­ties, sinó perquè serà sens dubte l’eina de pro­moció defi­ni­tiva per ani­mar la ciu­ta­da­nia a anar a votar, que d’això es tracta. I si també es tracta que el reco­ne­guin a fora, i posats a espe­cu­lar, per què no seguir tant com es pugui les con­di­ci­ons de la llei de referèndums espa­nyola del 1980?