Segur que es podran entendre

Diven­dres i dis­sabte que ve a Man­lleu s’hi aple­garà un munt de gent vin­guda d’un ter­ri­tori ben extens com són els Països Cata­lans. Com diu la tra­dició, des de Sal­ses fins a Guar­da­mar, de Fraga a Maó, i en aquest cas fins i tot des de l’Alguer. Cadascú hi par­larà amb les seves carac­terísti­ques lingüísti­ques però estic ben segur d’una cosa: s’enten­dran. Perquè el català és un idi­oma ben ric, amb dia­lec­tes i pecu­li­a­ri­tats fins i tot entre pobla­ci­ons que estan ben a prop i, per sobre de tot, és el tre­sor més ben guar­dat que tenim. Ha superat pro­hi­bi­ci­ons, dis­tor­si­ons i fron­te­res idiomàtiques impo­sa­des, tra­ves legals i un munt d’entre­bancs, però, mal­grat això, ha arri­bat als nos­tres dies i el par­lem per alguna cosa més que per moles­tar el veí.