Aeroport: el mirall d’una estafa

No passa gaire sovint que usu­a­ris d’un ser­vei defi­ci­ent no només aguan­tin estoi­ca­ment el xàfec sinó que, a més, n’aplau­dei­xin els cau­sants i se soli­da­rit­zin amb la seva vaga. I si això ha pas­sat aquests dies a les cues de l’aero­port del Prat és perquè els pas­sat­gers han entès que les con­di­ci­ons labo­rals dels tre­ba­lla­dors afec­tats són indig­nes i merei­xe­do­res d’aquesta mobi­lit­zació, i més. També és molt pro­ba­ble que els viat­gers soli­da­ris hagin vist reflec­tida en el con­flicte d’Eulen la seva mateixa pre­ca­ri­e­tat, o la del germà, o la de la pare­lla, o la de l’amic. Perquè resulta que la recu­pe­ració econòmica que els polítics venen la majo­ria ni l’ensuma i els sous i les con­di­ci­ons labo­rals no s’han mogut ni un mil·límetre. Encara n’hi ha poques, de vagues.