Una dona desesperada

Men­tre els desa­llot­jats del car­rer Sugra­nyes expli­ca­ven ahir, en una roda de premsa, la seva situ­ació, una dona plo­rava, dis­cre­ta­ment, en un banc. Era San­dra Salas, que el 8 d’agost va ser desa­llot­jada del pis que havia ocu­pat al car­rer Entença. El focus infor­ma­tiu és ara sobre les famílies del car­rer Sugra­nyes, però la San­dra expli­cava una situ­ació que feia por. Un cop esgo­tats pres­ta­ci­ons i estal­vis, sobre­viu amb els 265 euros de la pensió d’orfan­dat del seu fill de set anys. No troba cap habi­tació on accep­tin nens, i els ser­veis soci­als, diu, no li han ofert cap ajut més enllà de dos mesos de men­jar. Avisa que tor­narà a ocu­par un pis buit si no troba cap més solució. I no em sor­pren­dria pas, després de veure la des­es­pe­ració als seus ulls.