Ràbia, tristesa i determinació

Dues imat­ges. 1 d’octu­bre: una dona ferida, amb la cara plena de blaus, Pan­tone Porra Poli­cial, es diri­geix a la mesa. Hi va a corre-cuita, com si s’hi jugués la vida. Intro­du­eix la pape­reta a l’urna amb ràbia i deter­mi­nació. Aixeca el puny i rep l’aplau­di­ment de tot­hom. 2 de novem­bre: Marta Rovira, secretària gene­ral d’ERC. Decla­ra­ci­ons als mit­jans per valo­rar l’empre­so­na­ment de mig govern. Esclata a plo­rar i deixa els qui l’envol­ten amb un nus a l’estómac. Ho dei­xarà aquí. Doncs no. No he aca­bat –diu– i con­ti­nua par­lant també amb ràbia, també amb deter­mi­nació. Dues imat­ges i dues dones que, com bona part del país, estan en estat de xoc, tris­tes i des­con­cer­ta­des, però més deci­di­des que mai a fer valer la democràcia.