No era la lliga de les FARC

L’uri­bisme enfila deci­dit, però amb l’alè al cla­tell del carismàtic exal­calde de Bogotà Gus­tavo Petro, el camí cap a les pre­si­den­ci­als del maig. Tot i els vuit anys a l’opo­sició, Álvaro Uribe s’ha eri­git en el sena­dor més votat de la història de Colòmbia i rati­fica que molts ciu­ta­dans no com­bre­guen amb l’acord de pau entre el govern i la guer­ri­lla de les FARC. Com s’espe­rava, els rebels, un cop recon­ver­tits en par­tit polític, s’han enfon­sat en les pri­me­res elec­ci­ons a les quals con­cor­rien, perquè aquesta no era la seva lliga. A les FARC li cal temps per cons­truir una base elec­to­ral a par­tir dels muni­ci­pis més petits. De fet, cons­ci­ents de no tenir pos­si­bi­li­tats, ja havien anun­ciat que no par­ti­ci­pa­rien en unes pre­si­den­ci­als que es per­fi­len molt pola­rit­za­des.