A més d’indignants, perilloses

La sentència que con­demna La Manada per abús sexual però des­carta l’agressió per absència de violència o inti­mi­dació fixa un perillós pre­ce­dent. De fet podria ser entesa com un aval a la violència mas­clista i una cul­tura hereva del fran­quisme. “Dins d’una zona sense sor­tida (...) els pro­ces­sats van apro­fi­tar la situ­ació de la denun­ci­ant al cubi­cle on l’havien conduït per fer amb ella diver­sos actes de natu­ra­lesa sexual (...). En tro­bar-se en aquesta situ­ació, envol­tada per cinc homes, d’edats supe­ri­ors i forta com­plexió, (...) la denun­ci­ant es va sen­tir sense capa­ci­tat de reacció”, diu la sentència, que admet que la noia “estava ater­rida”. Això no és inti­mi­dació? Tam­poc és acar­nis­sa­ment dego­llar i cla­var 30 punya­la­des a l’exdona, com va dir el 2017 l’alt tri­bu­nal andalús.