Ni un borrall

Era qüestió de temps que el minis­tre Josep Bor­rell es des­digués o matisés la seva accep­tació que Cata­lu­nya és una nació, com va adme­tre per la Diada a la BBC. Tenia més pinta de rellis­cada perquè el peri­o­dista l’estava posant entre l’espasa i la paret que no de con­ven­ci­ment. No m’ima­gino Bor­rell defen­sant la nació cata­lana en les reu­ni­ons de govern a La Mon­cloa. Ahir el minis­tre va pun­tu­a­lit­zar en un mitjà espa­nyol que par­lava de nació cul­tu­ral, en cap cas política, és a dir, que reco­neix la nació folklòrica i deixa que ballem sar­da­nes i por­tem espar­de­nyes de set vetes. S’entén que “nació cul­tu­ral” for­marà part de la pro­posta de referèndum d’auto­go­vern del PSOE. Segur que satisfà els dos mili­ons de votants de l’1-O.