Defensar-se de la massificació

Men­tre la indústria marca el ritme en funció del que el públic demana, la cul­tura resis­teix. Són les lleis del mer­cat, que n’hi ha que diuen que és savi. Uns altres dema­nen pro­tec­ci­o­nisme. No ho dic tant per les cul­tu­res peti­tes i les llengües mino­ritàries, sinó per altres mons­tres com ara la ita­li­ana, l’ale­ma­nya o la fran­cesa. La majo­ria de les pel·lícules, els lli­bres i el tea­tre que no pro­ve­nen de la cul­tura de l’imperi estan con­dem­na­des a l’ostra­cisme o al que abans ano­menàvem arte y ensayo. Quan vaig a un cinema que passa aquest tipus de pel·lícules, la mit­jana d’edat és alta. Com recu­pe­rar la curi­o­si­tat pel que no mar­qui el cànon de les mul­ti­na­ci­o­nals? Com recu­pe­rar la mirada dels joves cap al que no és mas­si­fi­cat i sovint ali­e­nat?