El rei negre

Com cada any des d’en fa uns quants, rebrota el debat sobre la raça de les per­so­nes que fan de rei negre a les caval­ca­des. Tenim la sort de ser una soci­e­tat diversa cul­tu­ral­ment i racial. Aquesta diver­si­fi­cació social, mal­grat les difi­cul­tats que genera, és una riquesa. I no l’hem sabut apro­fi­tar: man­te­nim bar­re­res que fan que la nos­tra mul­ti­cul­tu­ra­li­tat no sigui una autèntica inter­cul­tu­ra­li­tat. Que, algun dia, hi hagi reis negres que siguin negres, reis blancs que con­tinuïn essent blancs i també reis negres encar­nats per blancs pin­tats i reis blancs encar­nats per negres pin­tats, i ningú faci veure que s’escan­da­litza per una cosa ni per l’altra, serà un senyal que, per fi, el color de la pell haurà dei­xat de ser gene­ra­dor d’absurds murs i pre­ju­di­cis soci­als.