Revolucions ‘interruptus’

La manera política euro­pea can­via a mar­xes forçades. Fins no fa pas gaire, els par­tits tra­di­ci­o­nals, l’hegemònic de dreta i l’hegemònic d’esquer­res, s’alter­na­ven en el poder sense fer grans can­vis. Els dar­rers anys, però, de la soci­e­tat civil han sor­git movi­ments popu­lars que han acon­se­guit des­ba­lles­tar el vell sis­tema de par­tits. Ha pas­sat a Cata­lu­nya, a França amb els armi­lles gro­gues i també a Hon­gria, on se suc­ce­ei­xen pro­tes­tes al car­rer con­tra la reforma labo­ral que ame­na­cen l’esta­bi­li­tat del govern del xenòfob Vik­tor Orbán. Encara no ha pas­sat, però, que els movi­ments es tra­du­ei­xin en can­vis subs­tan­ci­als. Pot­ser perquè els polítics que els han de lide­rar no en saben prou o bé perquè, en rea­li­tat, no són ells els qui manen. O totes dues coses.