Per una mort digna

Tots som cons­ci­ents que un dia mori­rem. La decisió de néixer no és nos­tra, però la mort és una cer­tesa. Quan viure ens és agra­da­ble, amb alts i bai­xos, però sense cap pati­ment insu­por­ta­ble, és fàcil dir sí a la vida. Però si un dia el dolor és tan fort, si la inva­li­desa ens para­litza el cos però la vida es va allar­gant per pro­duir-nos només un pati­ment inútil, si l’única espe­rança per alli­be­rar-nos és la mort, tenim dret de poder esco­llir si volem posar fi a la nos­tra vida. I si un dia algú que ens estima es tan valent que accepta per­dre’ns i ens fa el favor de ser les mans que ens alli­be­rin del dolor, com va fer Àngel amb la seva esposa, hem de fer pos­si­ble que almenys esti­gui empa­rat amb una llei de l’eutanàsia. Recla­mem-la!