Línies vermelles

En aquesta cam­pa­nya elec­to­ral sota l’òptica cata­lana enfo­cada en les línies ver­me­lles, la can­di­data per Bar­ce­lona del PP, Caye­tana Álva­rez de Toledo, es veu que ha fet arri­bar a TV3 que vol que l’entre­vis­tin en cas­tellà i que podria dema­nar la tra­ducció simultània en el debat del dia 24 a la cadena pública. És aquell gust pel poder, la impo­sició i, venint de qui ve, per la pro­vo­cació. El català a TV3 no és un caprici d’uns quants, sinó una eina per a la inte­gració cul­tu­ral i la pre­ser­vació lingüística. Una cosa que hau­ria de sumar i unir. És riquesa. I un polític, un ser­vi­dor i repre­sen­tant públic, hau­ria de conèixer la llen­gua coo­fi­cial del ter­ri­tori que repre­senta. O enten­dre-la, ja par­lant de mínims mínims. I això hau­ria de ser una enorme línia ver­me­lla.