Per una renda digna

La limi­tació i infra­do­tació dels nos­tres recur­sos econòmics és reco­ne­guda i des­ta­cada quan s’ana­lit­zen aspec­tes com el de la renda bàsica uni­ver­sal de Cata­lu­nya, una pres­tació dis­se­nyada per subs­ti­tuir tota la resta i que vol reduir les desi­gual­tats soci­als. És un pro­jecte, encara ara, de ciència-ficció que té els seus detrac­tors (tots aquells que diuen que és massa cara i que com­porta un desin­cen­tiu per tre­ba­llar) i els seus defen­sors (entre els quals hi ha Step­hen Hawking, Mark Zucker­berg, Elon Musk o Jeff Bezos). La set­mana pas­sada, se’n pre­sen­tava un estudi econòmic amb la presència de la con­se­llera d’Empresa, Àngels Chacón, que posava sobre la taula que la limi­tació més imme­di­ata són els diners. 7.700 mili­ons d’euros anu­als, con­cre­ta­ment. Oriol Amat, coau­tor del tre­ball Renda Bàsica Uni­ver­sal: Anàlisi d’una pro­posta dis­rup­tiva d’inno­vació social, reco­nei­xia que aquesta pres­tació “no es pot pagar a mitjà ter­mini” mal­grat que va ani­mar a con­ti­nuar “avançant en una política de ren­des com a sis­tema per reduir les desi­gual­tats a la soci­e­tat des­ti­nant més recur­sos”. Els autors apun­ten que el cost de la pres­tació seria assu­mi­ble si es financés amb un aug­ment de l’IRPF a un tipus únic nomi­nal del 49,57%, eli­mi­nant els mínims per­so­nals i fent que les per­so­nes amb ren­des més bai­xes (entre el 60 i el 70% de la població) tri­bu­tes­sin menys. Com dèiem, ara per ara ciència-ficció.