La desfeta del somni de David

En plena humi­li­ació i fallida de Grècia, el 2015 la victòria de la Syriza lide­rada per Ale­xis Tsi­pras va por­tar vents d’espe­rança. Era un “som aquí i us farem front” de la soci­e­tat plan­tada davant el Goliat de la fac­tura de la crisi finan­cera, que la troica de la UE feia pagar als ciu­ta­dans. Syriza ali­men­tava som­nis a la resta d’Europa, amb par­tits també impul­sats per la indig­nació i la espe­rança, com Podem. I qua­tre anys més tard, el des­en­cant. Per a Syriza la costa avall va començar quan Tsi­pras va deci­dir apli­car les dures reta­lla­des de la troica con­tra el man­dat de les urnes. Un suïcidi polític que alguns ano­me­na­ran real­po­li­tik i d’altres, men­tir els ciu­ta­dans. Som al cap del car­rer altre cop: neces­si­tats de som­nis, però ara lliu­rats a la troica.