Menys somriures, més propostes

Divisió, desànim i por havien pre­ce­dit la Diada més difícil. Som dem­peus, i amb uns par­tits aver­go­nyits per no haver acon­se­guit la uni­tat que li reclama el car­rer. Amb una sentència al tom­bar que aglu­ti­narà bona part de la soci­e­tat cata­lana, com va demos­trar-se ahir en l’acte de suport als pre­sos, però sense som­riure. Les cares d’eufòria dels mani­fes­tants en altres dia­des s’han anat subs­ti­tuint per indig­nació, amb l’Estat i els par­tits cata­lans. L’esquerra de l’Estat con­fia que l’inde­pen­den­tisme camini cap a una lenta ago­nia, men­tre que la dreta viu millor amb repressió. Vista l’absència de pro­posta esta­tal i la per­sistència de la gent al car­rer, que les pro­pos­tes de sor­tida de l’atzu­cac siguin polítiques i sor­gei­xin de Cata­lu­nya. Unitàries ja es veurà.